JOHANN SEBASTIAN BACH
(Eisenach, Alemanya 1685 – Leipzig, Alemanya 1750)

Tocata i fuga en re menor, BWV565

Arranjament de Donald Hunsberger – 9′

WILLIAM BOLCOM
(Seattle, Estats Units 1938)

Concert per a saxo soprano

(2015) – 18′

1. Lively, with humor
2. Serenade
3. Shimmy

PAUSA 20′

DAVID MASLANKA
(Massachusetts, Estats Units 1943 – Montana, Estats Units 2017)

Simfonia n. 4

(1993) – 28′

CLARINETS Manuel Martínez, solista / José Miguel Micó, solista / Natalia Zanón, solista / Joan Altadill / Eduard Betes / Àngel Errea / Juan Bautista Faubel / Victoria Gonzálvez / German Guillén / Montserrat Margalef / Antonio Santos / Joan Tormo / Jorge Iznardo* / Clara Vilanova* / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix · SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Víctor Serra*, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton · FLAUTES Manel Reyes, solista / Marina Comes* / Núria Ferrer* / Elisabeth Franch* / Ana Belén Sánchez* / Paula Martínez, flautí · OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès · FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera / Laura Guasteví*, contrafagot · TROMPES Abdó Sancho, solista / Carlos Lizondo*, solista / German Izquierdo / Rafael Planelles* / Arantxa Portoles* / Catalina Terrasa* · TROMPETES I FISCORNS Ramon Figueras, solista / Jesús Munuera, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* · TROMBONS Andrea Escrig*, solista / Francesc Ivars / Gloria Atienza* / Francisco Palacios, baix · BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín · TUBES Francisco Javier Molina, solista / Toni Chelvi · CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero* · TIMBALES Ferran Carceller, solista · PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Mario Garcia* / Daniel Munarriz* / Miquel Vich* · ARPA Laura Boschetti* · PIANO Ester Lecha* · TECLAT Luis Gómez*

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGADA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

*Col·laborador/a

COMENTARI

per Àlex Fernández

Mallory Thompson forma part del decisiu grup de docents que ha dirigit el destí de les bandes estatunidenques. De la mateixa manera, Donald Hunsberger –responsable de l’arranjament de la Tocata i fuga en re m, BWV 565 de Johann Sebastian Bach– va contribuir des de la direcció de l’Eastman Wind Ensemble a definir la nova onada de bandes universitàries americanes: agrupacions que destaquen per oferir interpretacions de qualitat i acurats arranjaments d’obres intemporals, així com per contribuir generosament a la creació de repertori nou.

L’inici de la Tocata i fuga ha esdevingut un dels passatges més cèlebres escrits per a orgue pel seu ús inesgotable en pel·lícules i sèries occidentals. L’arranjament aconsegueix traslladar amb èxit la imatge sonora de l’orgue com a bloc pesant i uniforme en els tutti de la banda. Més difícil serà, tanmateix, assolir el repte que l’instrument imiti les accelerades improvisacions escrites amb absolut mestratge pel músic alemany. I, a la fuga, la dificultat consistirà a no destacar la melodia implícita i mantenir l’equilibri, innat als teclats, entre les diverses veus que hi cohabitaran.

A David Maslanka, el captivaven els corals de Bach. Fins i tot fonamentaren l’arquitectura d’algunes de les seues peces; entre elles, la Simfonia n. 4. Una obra escrita en un sol moviment, motivada també per la figura d’Abraham Lincoln com a personalitat que va unir bàndols oposats i per la inspiració de diversos himnes litúrgics –com ara Old Hundred– a més d’elements de la doxologia menor i major, com Praise God from Whom all Blessings Flow o Gloria in excelsis Deo; tots ells presents en corals i cantates de Bach. La simfonia suposa, com és habitual en el repertori de l’autor, una reflexió musical sobre la transformació espiritual humana en èpoques caòtiques, que, sense buscar la innovació, permet que l’energia interna de l’autor es manifesti, alhora que experimenta amb els límits sonors que pot oferir una banda simfònica.

El Concert per a saxòfon soprano i banda de William Bolcom és un bon exemple de l’aposta clara dels centres d’educació superior per la confecció d’un repertori americà de qualitat. Encarregada per a deu saxofonistes i les seues respectives formacions simfòniques de vent, aquesta partitura barreja elements del jazz amb sobreaguts, harmònics i arpegiats de difícil execució. Un estil eclèctic i que persevera a esborrar les difuses línies que separen la música popular de l’academicisme clàssic.