COMENTARI

per Horacio Curti

Ja fa més de vint-i-cinc anys es va creuar en el meu camí el llibre Poemes japonesos a la mort. En aquest, Yoel Hoffmann presenta la tradició poètica japonesa d’escriure un poema de comiat d’aquest món, Jisei no ku. Són poemes d’un caràcter divers, extremament breus, que exploren d’una manera bonica el valor de la vida, la seva impermanència i la seva bellesa, sense excloure l’humor.

Des de llavors he buscat l’oportunitat de poder explorar aquests poemes en un territori de creació sonora, oportunitat que va aparèixer de la mà del ballarí Andrés Corchero.

Amb aquest ballarí compartim el fet d’haver-nos format al Japó: ell, com a ballarí sota el guiatge de Min Tanaka i dins del marc del Body Weather, i jo, com a intèrpret de shakuhachi de la mà de Kaoru Kakizakai dins del Kokusai Shakuhachi Kenshukan.

Andrés Corchero es mou en aigües pròpies des de fa dècades, com bé presenta el seu registre històric de projectes juntament amb noms de la dansa nacional i internacional de gran rellevància. Per part meva, a més del treball dins del marc de la música japonesa honkyoku, fa temps que exploro la creació juntament amb la poesia, dins del teatre, al costat de la dansa i en l’estrena de composicions musicals contemporànies. Tots dos compartim, a més, certes estratègies en els processos creatius i, probablement, un tipus d’estètica marcada pel context nipó.

En aquest cas, a partir d’una selecció pròpia de poemes, desenvolupem un procés creatiu des de la improvisació que va dur-nos al naixement d’una peça escènica que anomenem Ukigumo, 浮雲 (núvols flotants).

Aquesta és una peça en què la poesia és font d’inspiració alhora que té un paper central en escena, cosa que en aquest cas arriba de la mà de Chiko Tanaka, que actua com a convidada per apropar-nos a aquests poemes en la seva forma original japonesa.

Ukigumo no és una obra japonesa, és una creació nascuda en el marc de la ciutat de Barcelona, originada en una tradició japonesa, des de dues sensibilitats educades en el marc d’estètiques nipones diverses. Una peça que transita la no-literalitat i convida a lliurar-se a l’“aquí i ara” mitjançant la poesia del moviment i del que és sonor, més enllà de significacions textuals.