VANESSA PORTER
(Alemanya 1992)

Folie

(2020) – Estrena nacional

EMIL KUYUMCUYAN
(Estambul 1993)

Shapes

(2020) – Estrena nacional. Obra encàrrec de la Kölner Philharmonie (KölnMusik)

VINKO GLOBOKAR
(Anderny, França 1934):

?Corporel

(1985)

DAVID LANG
(Los Angeles 1957)

The Anvil Chorus

(1991)

GEORGES APERGHIS
(Atenes 1945)

The Messenger

(2020) – Estrena nacional

Obra encàrrec de la Kölner Philharmonie (KölnMusik), Festspielhaus Baden-Baden i European Concert Hall Organisation.

Obra encàrrec per la Kölner Philharmonie (KölnMusik) en el marc del Non-Beethoven-Project de l’any 2020.

GEORGES APERGHIS

Le corps a corps

(1978)

ALEXANDER SANDI KUHN
(Alemanya 1981)

À Deux

(2020) – Estrena nacional, obra encàrrec de la Kölner Philharmonie (KölnMusik)

La durada aproximada del concert és de 45’

Vanessa Porter, percussió

COMENTARI

per Asier Puga

The body is a battleground

El 1989, l’artista nord-americana Barbara Kruger va fer un cartell per a la Marxa de les Dones de Washington en què, a mode d’eslògan publicitari, s’hi podia llegir: «Your body is a battleground» (El teu cos és un camp de batalla). Si pensem en els intèrprets des de la perspectiva dels cossos com a camps de batalla artisticosonors, aquest programa i el treball continu de la percussionista alemanya Vanessa Porter són un bon exemple d’aquesta metàfora. Les peces que obren i tanquen aquest programa, Folie,de la mateixa Porter, i À deux,del saxofonista i compositor Sandi Kuhn, són dues cares de la mateixa moneda o, més ben dit, són les claus de la dramatúrgia programàtica que proposa Porter.

Folie à deux descriu una síndrome psiquiàtrica on una persona sana assumeix l’esquizofrènia d’un psicòtic proper a ella. “Es va diagnosticar aquesta malaltia en el meu entorn més proper, i de seguida vaig tenir clar que volia crear un programa per cridar l’atenció sobre aquesta síndrome en concret, però també sobre la salut mental en general”, explica Vanessa Porter. Folie, per a sons i electrònica, descriu musicalment un món càlid i segur on tot es desenvolupa en una aparent normalitat, fins que la malaltia comença a prendre el control.

La segona obra del programa, Shapes (Formes), del percussionista i compositor turc Emil Kuyumcuyan, és una obra per a vibràfon solista que explora i explota les possibilitats virtuosístiques de l’instrument, però no des d’una atmosfera sonora nerviosa o tensa, sinó malenconiosa.

Si hi ha un compositor a qui les cerques expressives en la creació compositiva l’han dut directament a la idea metafòrica i física del cos, és sense dubte Vinko Globokar y la seva obra Corporel. Aquesta obra, que es podria traduir com a ‘corporal’, és una peça en què el percussionista únicament fa servir el seu tors i la seva veu com a elements sonors.

L’obra de David Lang, The Anvil Chorus (El cor de l’enclusa), també està inspirada en elements extramusicals. En aquest cas, en els repics i ritmes que feien servir els ferrers medievals quan treballaven. “No volia treballar amb instruments bonics, com el vibràfon o les campanes, que es van inventar perquè els percussionistes poguessin tocar educadament amb altres músics. Volia escriure una peça que recordés a l’oient la gloriosa història de la percussió”, va explicar Lang.

Quan el compositor francès Georges Aperghis va escoltar Vanessa Porter interpretar la seva obra Le corps à corps per a veu i zarb —instrument de percussió iranià—, s’hi va posar en contacte, i d’aquí va sorgir la peça The Messenger (El missatger). “L’obra és una narració en què parlo sobre el silenci i l’observació, apartant la mirada de la crisi de refugiats. La veu i el zarb estan destinats a fusionar-se virtualment entre ells”, explica Porter.

El programa conclou amb l’obra À deux,d’Alexander Sandi Kuhn,peça que descriu un pacífic comiat d’un suposat vell món i l’arribada a un de nou. “És la conclusió pacífica al meu concert”, conclou Vanessa Porter.