Repertori
J. S. Bach: Musikalisches Opfer (L’ofrena musical), Ricercare, BWV 1079 (arranj. Anton Webern) (1747) 8′
Arnold Schoenberg: Gurre-Lieder: Lied der Waldtaube (versió de cambra) (1900-1911) 13′
Felix Mendelssohn: Simfonia n. 5 en Re “La Reforma”, op.107 (1830) 27′
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Vasily Petrenko, direcció
Nancy Fabiola Herrera, mezzosoprano
Programa
La cinquena simfonia de Felix Mendelssohn va ser concebuda com un homenatge a la Reforma protestant en ocasió del tercer centenari de les Confessions d’Augsburg (1530), la primera exposició oficial dels principis rectors del luteranisme. El compositor era un gran estudiós de la música del Barroc i, particularment, de Johann Sebastian Bach, de manera que aquesta simfonia es pot entendre com una sentida lloança als principis morals i religiosos del compositor d’Eisenach. L’obra suggereix una estructura programàtica que traça l’evolució del luteranisme a Alemanya, i ho fa a través de la incorporació de diversos corals i himnes litúrgics, com la seqüència de l’Amén de Dresden, de Johann Gottlieb Naumann, o com el coral Ein feste Burg is unser Gott (El nostre déu és una sòlida fortalesa), de Luter.
PROGRAMA DE MÀL’any 1922, Arnold Schoenberg va elaborar una versió per a orquestra de cambra d’un dels seus Gurre-Lieder de 1900-1911 com a obra acompanyant de la Simfonia de cambra n. 1, op. 9. L’escolta d’aquesta versió, aïllada de les referències als lieder anteriors que basteixen la partitura, permet focalitzar el treball de variació i combinació motívica fins a assolir, en paraules de l’autor, «una forma de quasi sonata».
Anton Webern, deixeble de Schoenberg i cappare de les avantguardes del segle passat, exhuma en un dels seus pocs treballs orquestrals la magistral fuga a sis veus de l’Ofrena musical de Johann Sebastian Bach.
