La Banda Municipal de Barcelona marxa de vacances tot presentant un vídeo amb l’enregistrament de l’obra Gràcies!, un divertiment per a banda escrit pel titular de la formació, José R. Pascual-Vilaplana. L’obra, estrena absoluta, està dedicada “a aquells que treballen per alimentar l’esperança enmig la pandèmia”.





La gravació del vídeo s’ha fet entre la Sala 3 Tete Montoliu de L’Auditori de Barcelona i les cases dels músics. I és que, des de fa unes setmanes la Banda Municipal va tornar a L’Auditori per reprendre el seu calendari d’assajos. Un assajos que han culminat amb uns concerts a porta tancada que han estat enregistrats per Catalunya Música i que es podran escoltar durant el mes de setembre.

El vídeo comença amb els músics de la Banda tocant a casa i enregistrant-se amb els telèfons mòbils. Després l’acció es trasllada a L’Auditori de Barcelona, amb els intèrprets passant els controls de prevenció de la pandèmia, amb la presa de la temperatura, el gel hidroalcohòlic i les distàncies de seguretat. Un cop a l’edifici, es dirigeixen a la Sala 3 Tete Montoliu, on la formació interpreta l’obra amb la direcció de Pascual-Vilaplana i acaben amb un uníson Gràcies!

El llançament del vídeo coincideix, precisament, amb la renovació per a tres temporades més de José R. Pascual-Vilaplana com a director titular de la Banda Municipal de Barcelona, que estarà al capdavant del conjunt fins la temporada 2022-23.

Respecte a l’obra Gràcies!, el mestre Pascual-Vilaplana ens ha fet arribar les següents paraules:

«Com a director titular de la Banda Municipal de Barcelona i en nom dels meus companys de l’entitat, volem agrair amb aquesta partitura la extraordinària tasca de tots aquells que enmig la terrible pandèmia del COVID-19 estan arriscant les seues vides per fer que les dels demés puguin transcórrer amb la mínima dignitat que l’ésser humà es mereix.

La música d’aquest divertiment combina cèl·lules melòdiques de quatre melodies catalanes universals com són El rossinyol, El cant dels ocells, Els segadors i La santa espina del mestre Enric Morera.

A ritme de sardana, tots aquets elements hi conflueixen modificats harmònicament i estructuralment per tal de configurar una finestra a l’optimisme. Com deia Joan Maragall: “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan…”.

Tots acabem sent emigrants enmig un món globalitzat que pot canviar sobtadament i que ens ofereix perspectives noves que no esperàvem. La música ens pot servir de bagatge per al nostre viatge i pot esdevenir bàlsam de la tristor i saba de l’esperança».