_______________________________


La propera temporada de L’Auditori suposa l’inici d’un nou projecte artístic que es desenvoluparà en les tres properes temporades. La 20-21 estarà formada per 210 produccions i reivindica el paper de les dones amb important presència de directores d’orquestra, creadores i compositores. A més, impulsarà tres nous projectes: la Biennal Internacional de Quartets, el Festival Mozart Nits d’Estiu i el Cor de L’Auditori. L’Auditori com a institució del segle XXI es compromet amb la sostenibilitat reduint a la meitat la generació de paper i fa una aposta clara per la digitalització amb el nou espai virtual L’Auditori Digital (auditoridigital.cat) que inclou un segell discogràfic propi i una plataforma de vídeo en streaming. Una estratègia que li permet seguir acostant-se al públic jove que aquest any tindrà l’oportunitat de gaudir de tota la temporada amb la nova Tarifa Plana -35 (per a menors de 35 anys i amb un cost de 85€) i la Tarifa Plana -25 ( per a menors de 25 anys, amb un cost de 50€). La temporada passada més de 340 joves menors de 25 anys van demostrar el seu interès per les propostes de L’Auditori.

_______________________________


Primer Moviment: La Creació
L’Auditori inicia una nova etapa amb una programació en forma de trilogia dissenyada a partir d’un relat artístic que, per primera vegada, uneix totes les programacions de la casa i s’inspira en un cicle vital de tres fases, representat per un procés de gènesi (Temporada 20-21: Creació), desenvolupament (Temporada 21-22: Amor-odi) i final (Temporada 22-23: Mort o retorn). Aquests tres conceptes articulen tota la programació de l’equipament entre setembre de 2020 i juliol de 2023.
El primer tram d’aquest viatge se centra en la Creació, abordada des de la creació divina de les religions monoteistes a la idea de la creació artística, fruit de la necessitat humana. En aquest sentit podrem sentir obres com La creació de Haydn o In Seven Days de Thomas Adès, per a piano, orquestra i vídeo.
Aquesta temporada també qüestionarà si es es pot crear música del no-res tot fixant-nos en obres basades en altres obres o fragments musicals, com és el cas de Rendering de Luciano Berio, composta sobre els esbossos de la Simfonia núm. 10 de Franz Schubert. De la mateixa manera ens endinsarem en músiques més recents concebudes a partir de materials preexistents, com mostres samplejades i electrònica o sessions per a giradiscs.
S’explorarà el concepte d’autoria en la música popular, la música improvisada i la nova creació sonora, amb cançons que es transmeten per tradició oral, obres amb partitures obertes –en què l’intèrpret esdevé co-creador de l’obra– i propostes de creació col·lectiva.
És així com L’Auditori de Barcelona emprèn un nou camí que articula tota la programació sota un projecte artístic integral i que genera, alhora, noves portes d’entrada perquè el públic, en tota la seva diversitat, tingui el seu espai de trobada amb la música.


Una nova imatge pel nou projecte artístic
L’Auditori estrena també nou logotip i nova imatge per acompanyar aquest nou projecte artístic que desenvoluparà durant els propers tres anys. Un dels principals canvis és la incorporació de la paraula Barcelona al logotip de la institució que s’inclou dins d’una estratègia de reposicionament tant local com internacional. S’incorpora també la diagonal com un element gràfic essencial amb múltiples significats: la cruïlla entre els nombrosos tipus de músics i públics que es troben a L’Auditori i la posició estratègica de l’equipament en la nova intersecció que genera la plaça de les Glòries com a pull cultural. Més enllà dels logotips aquesta diagonal es trasllada a tot el concepte gràfic que per aquest 1r moviment: La Creació remet a imatges al·legòriques de l’origen com la tempesta, el naixement o els primats i s’anirà desenvolupant en les temporades posteriors.
La imatge ha estat concebuda també en forma de trilogia, com la programació, i l’ha dissenyada l’estudi creatiu Make it Gas que va resultar guanyador d’un concurs organitzat per L’Auditori i el FAD.


Thomas Adès i Cassandra Miller, compositors convidats de la temporada
L’aposta per la nova creació està en l’ADN de L’Auditori. En aquesta temporada els compositors convidats són Thomas Adès i Cassandra Miller, dos dels autors més consolidats de l’actualitat.

Thomas Adès (Londres, 1971)
Sens dubte un dels grans compositors de l’actualitat, beu de l’empremta de referents com Benjamin Britten o Héctor Berlioz. Adès entén l’escriptura com una il·luminació de recorreguts a través de diferents estructures i ofereix una música de mirada surrealista: una constant acció d’aproximar-se i distanciar-se des de l’escolta, una mena de joc entre polaritats que s’atrauen i es repel·leixen.
De la seva producció cambrística i simfònica podrem escoltar Arcadiana (1994), Three Studies from Couperin (2006) i In seven days (2008). A més, a la tardor de 2021, estrenarem Humouresques, per a violí i orquestra sota la direcció del mateix Thomas Adès, un coencàrrec de L’Auditori juntament amb la Finnish Radio Symphony Orchestra, la Danish National Symphony Orchestra i la Göteborgs Symfoniker.

Cassandra Miller (Metchosin, Canadà, 1974)
La música de la compositora canadenca Cassandra Miller defuig deliberadament de la idea de creació del no-res. Tota la seva producció és una constant de projeccions sonores d’ecos i ombres de fragments i referències a altres obres. El seu treball de composició consisteix, de fet, en diluir aquestes referències fins a fer-les imperceptibles.
De Cassandra Miller podrem escoltar About Bach per a quartet de corda, Bel Canto per a soprano i ensemble, una nova peça per a veu i electrònica i fins i tot l’estrena mundial d’una obra simfònica, encàrrec de L’Auditori.


De Cererols a Gerhard, L’Auditori recupera el nostre patrimoni musical
La commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Robert Gerhard, un dels compositors més destacats del segle XX, marca una nova fita en el projecte patrimonial de L’Auditori. De Gerhard sentirem molta música a les diverses programacions de L’Auditori, però no serà l’únic compositor català. L’Auditori de Barcelona ha programat durant aquesta temporada 58 obres de patrimoni musical català.
La música de Joan Cererols, Ferran Sor, Carles Baguer, Joan Manén, Gaspar Cassadó, Juli Garreta, Ricard Lamote de Grignon o Eduard Toldrà sonarà a mans de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona i els intèrprets instrumentals, corals i solistes que passaran per aquesta temporada i les següents.
En la mateixa línia, el disseny del projecte patrimonial de L’Auditori de Barcelona aposta per la promoció de béns culturals actuals, ja sigui a partir de la interpretació d’autors de trajectòria consolidada o a través d’encàrrecs específics: des de Jordi Cervelló, Albert Sardà o Josep Maria Guix fins a Raquel García-Tomás, Núria Giménez Comas o Miquel Oliu. Durant la temporada 20-21 s’estrenaran 36 obres noves.
Com a part del Centenari de l’Orquestra Pau Casals, l’OBC realitzarà una gira pel territori amb músiques interpretades per la històrica formació.


La nova Biennal Internacional de Quartets inaugura la temporada
La temporada 20-21 de L’Auditori començarà amb la primera Biennal Internacional de Quartets de Barcelona. Una trobada de quatre dies amb algunes de les formacions més destacades de l’actualitat i amb concerts, classes magistrals i xerrades. La proposta està cocomissariada pel Quartet Casals amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i hi participaran quartets com el Novus, l’Artemis o el Diotima, entre d’altres.
La biennal reivindicarà Joseph Haydn com un dels pilars fonamentals del gènere, però també hi seran presents compositors consagrats com Thomas Adès –compositor convidat de la temporada–, Josep Soler o Jordi Cervelló, i creadors com Raquel García-Tomás, Luis Codera Puzo o Octavi Rumbau, amb estrenes absolutes o revisions conscients d’obres passades.


Vuit directores convidades per a l’OBC
L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya prendrà el relleu a la Biennal amb una temporada que es vertebra en torn al tema de la creació des de diversos punts de vista. Amb un gran nombre de figures internacionals i una programació ambiciosa, la formació fa una important aposta pel talent femení en l’àmbit de la direcció i ha convidat vuit directores per a que es posin al capdavant de l’OBC: Marta Gardolińska, Zoi Tsokanou, Giedrė Šlekytė, Ruth Reinhardt, Anja Bihlmaier, Elim Chan, Shi-Yeon Sung i Laurence Equilbey.
A més de Kazushi Ono com a director titular i Jan Willem de Vriend com a principal director convidat, dirigiran l’OBC les batutes de Nuno Coelho, Matthias Pintscher, Ludovic Morlot, Nacho de Paz, Duncan Ward, Francesc Prat, Josep Caballé Domènech i Vassili Petrenko, entre altres.
Respecte al repertori, gaudirem d’obres que revisiten els mites fundacionals de l’origen o la gènesi com l’oratori La creació de Franz Joseph Haydn, Així parlà Zaratustra de Richard Strauss, In Seven Days de Thomas Adès, Popol Vuh d’Alberto Ginastera o l’estrena del poema simfònic “En el temple i el cec de naixement”, de l’òpera Jesús de Natzaret, de Josep Soler.
La idea de canvi ens acostarà a Metamorphosen de Richard Strauss, però també a Lontano de György Ligeti o a la fantàstica Simfonia Turangalîla d’Olivier Messiaen, que inaugurarà la temporada.
La conquesta de la llibertat de l’home, el seu progrés i la superació heroica de l’individu ens porta a la simfonia “Tità” de Gustav Mahler, a la Sisena simfonia de Jean Sibelius i a l’única òpera que va escriure Ludwig van Beethoven: Fidelio.
Podrem també gaudir d’obres d’autors que s’han inspirat en obres preexistents per a crear-ne de noves. Rendering de Luciano Berio consisteix en la recomposició dels esborranys de la Desena simfonia de Franz Schubert, Paul Hindemith revisita Carl Maria von Weber a les seves Metamorfosis simfòniques, François Couperin és rellegit per Thomas Adès, Richard Strauss i Maurice Ravel, Robert Gerhard s’endinsa en el cançoner popular català. Aquest és, també, el punt de partida dels dos encàrrecs d’aquesta temporada a les compositores Raquel García-Tomás i Cassandra Miller.
En l’apartat de solistes cal destacar el debut del Quartet Casals com a quartet solista concertant amb l’orquestra, a més de noms com els dels pianistes Pierre-Laurent Aimard, Katia Buniatishvili i Josep Colom, les sopranos Iréne Theorin, Dorothea Röschmann i Núria Rial, el baríton Ian Bostridge, els violinistes Viktoria Mulova, Pinchas Zukerman i Leticia Moreno, el viola Antoine Tamestit, els violoncel·listes Narek Hakhnazaryan i Sol Gabetta o el flautista Emmanuel Pahud.
A la temporada 20-21 l’OBC amplia el nombre de programes, que passen de 24 a 26, i fara quatre concerts extraordinaris a preu únic de 25 € per tal de fer l’orquestra més accessible a tota la ciutadania. Aquests concerts els formaran els programes dobles de la simfonia “Tità” de Mahler i el Revisiting Bach de Raquel García-Tomás.
També es redefineix la proposta de cine amb la banda sonora interpretada en directe per l’OBC. Amb preu únic de 25 € la temporada 20-21 veurem la pel·lícula d’animació Up i el clàssic de Francis Ford Coppola The Godfather.


Festival Mozart Nits d’Estiu
Una de les novetats d’aquesta temporada és el naixement del festival Mozart Nits d’Estiu, per fer-nos explorar, de la mà de l’OBC, l’obra del compositor de Salzburg: anirem des dels nostres mestres de la simfonia Carles Baguer i Ferran Sor, passant pel seu admirat Haydn i fins a l’obra de l’extraordinària compositora romàntica, la francesa Louise Farrenc.
El Festival recupera l’esperit del que ja va existir, amb el mateix nom, anys enrere i el trasllada a l’estiu. A l’orquestra de casa l’acompanyaran tres solistes joves de carrera brillant: la violinista Veronika Eberle, el clarinetista Andreas Ottensamer i el pianista Albert Cano Smit. I serà dirigida per batutes expertes en la interpretació amb criteris històrics: Laurence Equilbey, Jonathan Cohen i Andrea Marcon.


Batutes i solistes de luxe i l’estrena a Barcelona de l’Anell de Maazel als cicles d’Orquestres Internacionals
Els cicles d’Orquestres Internacionals, coproduït amb Ibercàmera i BCN Clàssics, s’obre al setembre amb la Cinquena de Txaikovski interpretada per la Filharmònica de Munich dirigida per Guérguiev i amb Janine Jansen defensant el Concert per a violí de Sibelius. Al novembre, l’orquestra de Weimar ens farà viure una experiència única: per primer cop s’interpretarà a casa nostra l’obra que el gran director Lorin Maazel va compondre a finals dels vuitanta amb fragments del cicle wagnerià de L’anell del nibelung: 15 hores d’òpera resumides en 90 minuts de música simfònica. Un exemple magnífic de creativitat contemporània sobre música immortal.
Començarem el 2021 amb la Simfònica de Ràdio Viena i Marin Alsop, que ens oferiran una obra que és un cant a la vida i a la llibertat: la Setena de Xostakóvitx, escrita sota les bombes durant el setge de Leningrad. Per celebrar l’inici de la primavera, l’orquestra de Stuttgart ens proposa El cant de la terra de Gustav Mahler. I poc abans de Sant Jordi tindrem un altre concert que cal marcar a l’agenda: l’orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam sota la direcció de Paavo Jarvi, amb Yuja Wang com a solista de piano. Tancarem el cicle al mes de maig amb la Simfònica de Tòquio i l’espectacular Sisena de Mahler. La dirigirà un dels grans experts en Mahler del nostre temps, Jonathan Nott.


La Banda Municipal centra el Retrat d’Artista en Franco Cesarini
La Banda Municipal de Barcelona ens portarà la temporada 20-21 estrenes absolutes, partitures d’estils variats i diversos i abordarà una activitat multidisciplinària que sap combinar la banda amb altres manifestacions artístiques com el teatre, la poesia, les titelles o l’audiovisual. Dins del projecte Retrat d’Artista, ens visitarà el mestre suís Franco Cesarini, un referent mundial de la música per a banda.
Amb la batuta del seu titular, José R. Pascual-Vilaplana, descobrirem un ampli ventall de projectes en els quals podrem gaudir de solistes de renom com el pianista Ignasi Cambra, el Kebyart Ensemble o la soprano Maria Hinojosa. A més de la direcció de mestres convidats com Philippe Bach, Carlos Ramón o Salvador Brotons.
Cal destacar el concert del grup MAP, que formen Marco Mezquida, Ernesto Aurignac i Ramon Prats, i que suposa un viatge a llocs insospitats. Al costat de la Banda Municipal de Barcelona, MAP ens mostrarà com l’escolta és una eina poderosa amb la qual fer créixer la música.
A més, dintre del projecte social de L’Auditori i Apropa Cultura, la Banda seguirà oferint els programes matinals La Banda ens apropa, amb sessions relaxades pensades per a tothom però que s’adapten millor al benestar de qualsevol tipus de públic.


Música antiga: Recuperem les veus de compositores oblidades
La temporada d’Antiga torna apostant fortament per grans noms de l’escena nacional i internacional. Des del cicle El so original, que des de fa diverses temporades encapçala Jordi Savall a les propostes que oferim conjuntament amb el Festival Bachcelona o la visita de Musiciens du Louvre amb la soprano Emoke Barath, les musiques de Charpentier, Monteverdi, Bach i Händel ens il·luminaran una vegada més.
En contraposició amb aquesta música d’autors tan universals, al Festival Llums d’Antiga ens endinsarem en l’univers creatiu femení per posar en valor obres d’autores de gran rellevància però que han estat silenciades per la història, com Francesca Caccini, Isabella Leonarda, Claudia Sessa, Barbara Strozzi, Hildegard von Bingen o Elisabeth Jacquet de la Guerre. Tot plegat amb conjunts de la talla de Graindelavoix, que torna per segon any al Festival, Nevermind i la soprano Roberta Invernizzi i Qvinta Essençia. A més, descobrirem el nostre patrimoni musical amb la interpretació de l’anomenada Missa de Barcelona de la mà de l’Ensemble Gilles Binchois i amb un programa dedicat a mestres de l’Escolania de Montserrat, de Cererols a Ferrer.


Barenboim i el Hagen Quartett a la temporada de Cambra
Després de l’arrencada inèdita amb la Biennal Internacional de Quartets de Barcelona, la temporada de Música de Cambra ens portarà un quartet històric europeu, el Hagen Quartett, que celebra el seu quarantè aniversari.
També ens proposa una varietat de formats que ens porten la fusió de piano i metall amb Marina Hervàs i Mireia Farrés, les Variacions Diabelli de Beethoven amb Daniel Barenboim o La bella molinera de Schubert a càrrec d’Andrè Schuen i Daniel Heide, a més dels quartets i del Nocturn per a trio amb piano.
Amb el format de trio de violí, violoncel i piano enguany comptarem amb el Trio Fortuny i el Z.E.N. Trio per explorar nous vincles entre moderns i clàssics, amb diverses obres relacionades amb la nocturnitat i l’estrena nacional de Phantasmagoria de Bent Sørensen.
Preservar i difondre el patrimoni musical per a les generacions futures és una missió ineludible de L’Auditori. En el marc d’aquesta temporada podrem sentir, entre altres propostes, tres ballets de Robert Gerhard a càrrec dels pianistes Jordi Masó i Miquel Villalba, mentre que Roger Padullés i Josep Surinyac ens aproparan les cançons d’un Juli Garreta poètic i intimista.


Neix el Cor de L’Auditori
Aquesta temporada, en què la Creació s’erigeix com a concepte unificador, neix el Cor de L’Auditori de Barcelona, una nova vèrtebra dins de l’extens engranatge de la casa, que se suma a la rica tradició coral de Catalunya. Un instrument que ens ha de permetre assolir produccions simfonicocorals de gran nivell, en col·laboració amb altres cors destacats del nostre ecosistema musical.
La nova formació, dirigida per Xavier Pastrana, és un cor professional que participa en quatre concerts durant la temporada 2020-2021; tres amb l’OBC i un concert a cappella. Amb l’OBC interpretarà dues de les grans obres del repertori sacre catòlic, la Missa en do menor de Mozart i La creació de Haydn. A més, abordarem La pesta, obra de maduresa de Robert Gerhard, basada en la novel·la homònima d’Albert Camus i de radical actualitat en el context que ens ha tocat viure. Per la seva banda, el programa a veu sola se situa l’any 1936 a Barcelona, on un jove Benjamin Britten seu entre el públic assistent a l’acte inaugural del catorzè International Society for Contemporary Music Festival –que aquell any, gràcies a la influència de Robert Gerhard, se celebrà a la ciutat–. El programa se centra en la música coral que compositors com Bridge, Schönberg o Stravinsky escriviren durant l’etapa de joventut del compositor anglès, a més d’oferir música d’alguns dels compositors catalans seleccionats per als concerts de l’ISCM Festival de 1936, com Ricard Lamote de Grignon i Juli Garreta.


Samples Sèries: Nova creació sonora
Sampler Sèries, l’aposta de L’Auditori per la nova creació sonora, explora la possibilitat de la creació ex-nihilo en un recorregut ambiciós des de Mikrophonie (1964) de Karlheinz Stockhausen fins a John Luther Adams i els giradiscos d’Otomo Yoshihide i Philip Jeck.
La fragmentació i reconfiguració d’elements de la música de Cassandra Miller, la sèrie Monadologie de Bernhard Lang i el joc amb l’atzar i la indeterminació d’Alfredo Costa Monteiro a In Order to Avoid Disorder, seran alguns dels cavalls de batalla de les Sampler Sèries. Una temporada que ens portarà del free jazz a la manipulació electrònica i que manté L’Auditori com el gran centre de vanguarda musical del país.


Les Sessions sacsegen el panorama musical actual
Les Jazz Sessions de L’Auditori donen pas a les Sessions, que amplien l’espectre de músiques que es podran escoltar en aquesta programació.
La transformació del material és la base del procés creatiu de la polifacètica cantant, compositora i intèrpret Joana Gomila. El folk, el jazz, la música electrònica, la improvisació i la poesia participen d’aquest procés en el seu darrer treball Paradís. Interessant també la proposta del grup MAP –Marco Mezquida, Ernesto Aurignac i Ramon Prats– al costat de la Banda Municipal de Barcelona. La música de Lluc Casares, per la seva banda, es caracteritza per la combinació de composició i improvisació. Dos elements creatius que sempre tenen espai en els seus arranjaments.
El diàleg entre passat i present és un camí recorrent en la creació artística. A Para Lole y Manuel, Alba Molina ens presenta la revisió del llegat imprescindible dels seus progenitors.
L’Auditori convida cada temporada músics locals de jazz a reinventar clàssics d’altres gèneres. L’edició d’enguany veurà com la nova formació Barcelona Art Orchestra reelabora la banda sonora de la pel·lícula The Godfather de Nino Rota. Los Aurora tornen a L’Auditori quatre anys després d’haver-hi fet el seu debut amb un projecte entorn de la música de Manuel de Falla. En aquesta ocasió, Los Aurora presentaran el seu darrer disc, el qual conté la seva característica mescla de flamenc, jazz i músiques populars.
L’Escola Superior de Música de Catalunya aporta la visió a les Sessions mitjançant dues de les seves formacions més emblemàtiques en l’àmbit del jazz: la Big Band de l’ESMUC i l’ESMUC Jazz Project.


Sit Back, músiques modernes amb les millors condicions acústiques
També amb la creació al centre, Sit Back convida diferents artistes a presentar projectes dissenyats expressament per gaudir de l’acústica de L’Auditori.
El cartell inclou el músic i cantautor Nico Roig, que presenta les cançons del disc Yo siempre sueño que sí, amb un concert immersiu, amb so binaural i una formació poc habitual en treballs anteriors. La personalitat i el carisma compositiu i interpretatiu també seran presents en l’actuació de la cantautora australiana Courtney Barnett; una de les mestresses del rock més talentoses de l’actualitat.
Agosarada i trencadora, la proposta de Lina_Raül Refree sacseja els pilars de la música portuguesa, amb una renovació del fado, mitjançant la introducció del piano i de sintetitzadors analògics. L’exploració i reformulació de la música tradicional i el seu creuament amb l’avantguarda i l’electrònica és compartida també pel projecte Baiuca, que exposa l’arrel de la seva Galícia natal i bases de techno, global bass i house.
La proposta plural Coros de medianoche incideix en la reivindicació cultural sociopolítica i en l’afany d’inspeccionar els mecanismes de la cançó popular. Liderada pel compositor prolífic Enric Montefusco, en aquesta aventura apassionant convida cinc artistes dels qui admira l’actitud, el compromís i el talent: Niño de Elche, Maria Arnal, Nacho Vegas i Los Hermanos Cubero. Alhora, des de l’experiència de la creació en comunitat i l’experimentació lliure, el duet panmusical Za! presentarà el macroprojecte Za! & la TransMegaCobla, amb un ensemble que incorpora el quartet de vents i la cobla tradicional MegaCobla, i el duet revolucionari de transfolk Tarta Relena.
L’Auditori ha comissariat la programació del cicle Sit Back juntament amb altres agents musicals com el Primavera Sound i L’Afluent.


Tres creadores del país a la temporada Escenes
Escenes, la proposta on es troben diferents disciplines artístiques, esdevé un espai fecund per a la llibertat creativa. Com si es tractés d’una matriu, L’Auditori convida tres creadores a emprendre, des de la seva condició femenina, expedicions textuals, musicals i fins i tot fotogràfiques per descobrir altres universos artístics.
Una de les encarregades de donar a llum la seva creació serà Alba Pujol, actriu i professional escènica tot terreny. La seva carrera s’ha anat consolidant al costat d’Àlex Rigola, amb qui sovint treballa no només com a actriu, sinó també com a ajudant de direcció. Pujol, en aquesta ocasió, investigarà l’espai de la pulsió poètica, simbòlica i metafòrica; sumant a la seva proposta coral diferents veus que connectaran la música, el vers i la dramatúrgia.
D’altra banda, l’artista i fotògrafa Tanit Plana s’ha llançat també de ple a l’encàrrec de L’Auditori i s’ha capbussat en un projecte de recerca i assaig. Amb el seu talent artístic i la seva particular poesia visual, Tanit deixarà sentir el seu batec maternal per fer-nos reflexionar sobre el part com a inici, com a frontera entre la vida i la mort; un viatge per l’abisme de la creació.
La tercera artista és Marina Herlop, jove compositora i pianista de Piera que, fascinada per l’agitació que provoca la música dins l’ànima, ha creat un idioma idiosincràtic. Entenent la música com un art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, Herlop s’hi recrea inventant lletres desvestides de significat. Des d’aquest principi generador, la seva proposta és erigir una arquitectura escenogràfica conceptual i musical prenent el procés creatiu en si mateix com a fonament.


Festival Emergents, 200 nous talents de la música es presenten a L’Auditori de Barcelona
El Festival Emergents Barcelona és l’esdeveniment musical de referència en el qual podrem conèixer els músics que han de protagonitzar l’escena musical durant els propers anys. L’Auditori de Barcelona ofereix una immersió en tots els períodes de la música clàssica –antiga, clàssica, romàntica, contemporània i nova creació–, el jazz i les músiques populars a través de recitals de solistes, música de cambra, música coral, concerts amb orquestra i banda i conjunts de jazz i música moderna.
El Festival Emergents Barcelona compta amb la col·laboració de les principals institucions formatives catalanes i de conjunts com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, el Cor Jove Nacional de Catalunya o la Jove Capella Reial de Catalunya.
En el marc del Festival Emergents, l’European Concert Hall Organisation i L’Auditori presenten novament els Rising Stars i cal destacar també els concerts de joves talents amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i la Banda Municipal de Barcelona.


L’Auditori Digital: Un nou segell discogràfic i una plataforma de vídeo en streaming
L’Auditori de Barcelona dona vida aquesta temporada a L’Auditori Digital (auditoridigital.cat), una plataforma on es publicaran els àlbums digitals enregistrats pel nou Segell de L’Auditori i des d’on es podran veure concerts en streaming i sota demanda.
L’Auditori genera així un nou espai d’enregistraments propis d’alta qualitat centrats especialment en les dues formacions residents: l’OBC i la Banda Municipal de Barcelona amb projectes que volen recollir les millors obres del llegat musical de casa nostra.
Si l’obra simfònica de Ricard Lamote de Grignon, peça clau del Grup dels Vuit, serà enregistrada per l’OBC, la Banda reivindicarà dos compositors barcelonins que van ser contemporanis i van portar la seva música a terres llunyanes, Carles Suriñach i Miquel Asins Arbó.
Aquesta porta s’obre també a la totalitat de la programació de L’Auditori, tot prestant especial atenció a l’enregistrament d’obres d’encàrrec tant per part de l’OBC i la Banda, com del Servei Educatiu, les Sàmpler Sèries o les temporades de jazz i música de cambra.
A partir de la tardor, L’Auditori Digital oferirà una plataforma de vídeo sota demanda a l’estil de Filmin o Netflix des d’on es podran seguir les estrenes de la temporada i accedir al catàleg de concerts a través de subscripcions.
L’estratègia de digitalització forma part del compromís de L’Auditori amb la sostenibilitat. La propera temporada es reduirà en un 50% l’ús del paper, que l’any passat va ser de 20 tones, l’equivalent al pes de quatre elefants africans.


Vint anys del Projecte Educatiu de L’Auditori
El Projecte Educatiu de L’Auditori commemora el seu 20è aniversari amb una aposta renovada per la creació, la cooperació i l’aprenentatge en un programa integral que abraça tots els públics.
Referent indiscutible, el Projecte Educatiu i Social fa un pas endavant per estrènyer encara els vincles amb el públic adult, els estudiants de música i els col·lectius més vulnerables, i posar l’accent en la innovació, la pedagogia musical i el treball en xarxa. Ho farà amb la incorporació de projectes com les masterclasses per a estudiants de música; la participació en el Màster d’Interpretació de l’ESMUC –que inclourà pràctiques orquestrals amb l’OBC– i el reforç dels vincles amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB a través del projecte pioner Els compositors entren a l’aula.
Creixen i s’amplien les xerrades divulgatives d’abans dels concerts, conegudes com La prèvia. I s’eixamplarà també la xarxa de cooperació amb altres institucions culturals amb el nou concert Ullsclucs d’Arnau Obiols, creat en coproducció amb la Fira Mediterrània.
És a L’Auditori on va arrencar Apropa Cultura, un projecte que treballa amb els col·lectius més vulnerables per garantir l’accés a la cultura de les persones en risc d’exclusió. I en la seva dimensió social, el Projecte Educatiu ara integra Et toca a tu amb l’objectiu de portar la música, durant els propers anys, als centres penitenciaris del país, on es vol promoure la integració a través del cant coral. De la mateixa manera, corals i cantaires, en aquest cas de gent gran, es troben també al Canta Gran, el projecte que promou l’envelliment actiu a través del cant i que L’Auditori porta a diverses poblacions catalanes.
El procés de digitalizació que està duent endavant L’Auditori també es veurà reflectit en el seu Projecte Educatiu i Social. Ho veurem especialment a la Cantània, que veurà els seus materials incorporats al catàleg online.
Paral·lelament, Apropa Cultura seguirà realitzant la seva immensa tasca per fer la música accessible als col·lectius més vulnerables amb activitats com Un matí d’orquestra o La Banda ens apropa.


Museu de la Música
L’exposició de l’any al Museu de la Música serà Orquestra Pau Casals. 100 anys, que ens farà descobrir l’acció estètica i social que va representar l’orquestra i l’Associació Obrera de Concerts ara fa un segle.
Seguirà la temporada de concerts La música del Museu i també la col·laboració amb la Fundació La Fontana per descobrir un altre espai de sonoritats llunyanes i d’esperits encarnats en instruments: l’exposició Música i natura a l’illa de Nova Guinea.


L’Auditori després de la COVID-19
Esperem poder començar la temporada al setembre, tal i com està prevista, però el calendari del retorn de l’activitat cultural a Barcelona ve marcat per la pandèmia.
Per això des de L’Auditori de Barcelona hem adoptat les següents mesures:
-Hem preparat un projecte artístic alternatiu que trobem al llibre general de temporada, pensat per oferir en streaming, amb música simfònica, antiga, cambra, jazz, pop i noves músiques; un dibuix representatiu del que és L’Auditori, amb la constant de la feina setmanal que realitzen la Banda Municipal de Barcelona i l’Orquestra OBC i que comptarà amb alguns dels artistes més rellevants del país com el Quartet Casals o Jordi Savall. Preveiem l’enregistrament d’unes 40 produccions durant la tardor que estaran disponibles a la nova plataforma de L’Auditori Digital. Tenim la confirmació d’artistes que en formaran part com els pianistes de jazz Marco Mezquida amb el seu trio MAP o Xavi Torres presentant el seu projecte on revisita les sonates de Beethoven, el compositor Pablo Carrascosa amb l’estrena mundial de l’obra White, encàrrec de L’Auditori, Nico Roig amb el seu projecte amb so binaural 3D, Joana Gomila, presentant el seu nou treball Paradís, l’extraordinari Cor Infantil Amics de la Unió, VEUS, entre molts altres. S’oferirà un abonament digital amb tota l’activitat de tardor en streaming al nou canal auditoridigital.cat i també es podràn comprar els concerts individualment.

-A partir del dia 5 de juny es podran renovar abonaments i reservar-ne de nous però no es cobraran fins que no es resolguin tots els interrogants. Al setembre, un cop coneguem com i quan comencem a oferir concerts en directe o si estarem fent el pla B en streaming, s’explicarà als abonats i si cal s’adaptarà el preu dels abonaments a la programació que s’acabi oferint. La renovació o la reserva d’un abonament es pot fer a través de la pàgina web.
No es posaran a la venda encara ni els abonaments a la carta, ni les tarifes planes joves (-25 i -35) ni les entrades soltes per prudència i responsabilitat i per evitar confusió i devolucions innecessàries.