Repertori
Mieczyslaw Weinberg: Concert per a violí i cordes, op. 42 (1948) 20′
Robert Schumann: Simfonia n. 4 en re m, op. 120 (1841; rev. 1851) 33′
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Daniel Hope, violí
Anja Bihlmaier, direcció
Programa
La gènesi de la Quarta simfonia de Robert Schumann és un dels primers casos, en la història de la música, de revisió i transformació profunda d’una simfonia. Si bé va ser composta i estrenada el 1841, no va ser fins a deu anys després que l’autor en donà per bona una reorquestració que alleugeria significativament una instrumentació atapeïda. L’estructura de la peça també va ser alterada: diversos fragments es van suprimir i d’altres van ser-hi agregats. Avui dia forma part del repertori orquestral com una de les aportacions més valuoses del compositor.
DESCARREGA EL PROGRAMA DE MÀ AQUÍL’interès per la música i la figura de Mieczyslaw Weinberg és cada vegada més gran. Compositor injustament menystingut, va viure bona part de la seva vida dins l’ostracisme i fustigat per raons polítiques i ètniques. D’origen modest, polonès i jueu dins la Unió Soviètica, va patir directament l’antisemitisme i les purgues estalinistes contra els artistes considerats contraris al règim. L’autor no va escoltar mai el Concert per a violí i cordes, op. 42. Tot i ser compost el 1948, es va estrenar a Moscou el 1999 i es va enregistrar per primera vegada el 2007 amb l’Amsterdam Sinfonietta. D’una estructura senzilla i lírica, influïda possiblement per l’amenaça sobre qualsevol indici de formalisme o experimentació agosarada, es tracta d’una obra que juga entre la jovialitat i la tragèdia, entre la ironia i la severitat. Weinberg, sens dubte, és un dels grans compositors soviètics i es mereix el seu lloc al costat de Xostakóvitx, Khatxaturian o Prokófiev.
