La boîte à Joujoux…

…és un “ballet per a infants” de Claude Debussy, basat en un llibre infantil il·lustrat d’André Hellé, que també va crear les il·lustracions de la partitura original.

Composta l’any 1930 per a piano, l’obra està dedicada a la filla del compositor, Claude-Emma, coneguda com a Chouchou.

PRELUDI

Imagineu una caixa plena de joguines profundament adormides. Una nina somia ser ballarina! I un soldat de fusta imagina, en somnis, que combat en una batalla!

Algunes vegades, quan la família de la granja dorm, la caixa de joguines s’obre de cop i es desferma el caos. Els mariners surten els primers, cantant i fent gresca; els soldats de fusta fan una desfilada, i el policia passeja amenaçant amb la seva porra. Fins i tot l’elefant vol ser-hi, i ja us imagineu el que pot arribar a passar! Els pallassos, com és natural, no es queden enrere i fan totes les bromes que poden.

Però aquella nit tot estava tranquil, res no es movia. Llavors, la nina, que somiava ballar un vals, va sortir silenciosament de la caixa…

Escena 1

El magatzem de les joguines

Va encendre els llums, es va apropar al tocadiscos… El volum! No s’havia adonat que estava molt fort i va despertar tothom! Les altres nines es van despertar i van sortir a veure què passava. Els pallassos també van sortir. I va passar el que és inevitable: totes les joguines es van començar a despertar. Fins i tot els soldats, que solen tenir un son molt profund, es van desvetllar. I, és clar, l’elefant va haver de fer acte de presència. Va ser l’encantador de serps qui, amb el seu oboè màgic, va hipnotitzar l’elefant perquè sortís de la caixa i el seguís. També els van seguir els acròbates, fent tombarelles i saltant l’un sobre l’altre. La nina no podia ballar amb tant d’enrenou.

Aleshores, va arribar un educat i bondadós soldat xiulant una cançó… També va aparèixer el nuvi de la nina, un pallasso força descarat. Era molt divertit, encara que una mica pocavergonya. Què feia? Ah!, mostrava un nou ball que acabava d’inventar. El carter es va presentar amb una carta a la mà. “Compte amb el gos!” Després de l’ensurt, el carter, amb una mossegada a la cama, va lliurar la seva carta i va seguir el seu camí com va poder.

Totes les joguines s’amuntegaven per llegir la carta. La ballarina va aprofitar l’ocasió, es va posar les sabatilles de ballet, va fer dues piruetes i després, com que tots estaven distrets, va començar a ballar el seu vals preferit. De puntetes, va anar fent voltes fins on era el pallasso… Ell li va agafar la mà i tots dos van ballar el vals. Però el pallasso, que era un descarat, la va deixar sola i va marxar. Tots van aplaudir la nina ballarina. Però, on s’havia ficat el pallasso? Ai! Era aquell que flirtejava entusiasmat amb dues atractives marionetes. El molt bandarra havia deixat plantada la pobra nina per ballar amb les dues marionetes. La nina intentava agafar-lo en passar pel seu costat, però el pallasso se’n burlava, fent uns salts tan grans que semblava que volava. El soldat nouvingut, indignat pel comportament del pallasso, va sortir per ajudar la ballarina. La nina, molt enfadada, va llençar a terra la flor que sempre portava. El soldat va córrer a agafar-la i se la va posar als llavis. La ballarina no es va adonar del gest del soldat, estava extasiada amb el ball màgic del pallasso. El soldat es va posar trist perquè no tenia temps per declarar-li el seu amor: la trompeta el reclamava per complir el seu deure.

Totes les joguines ballaven entusiasmades. Estaven tan concentrades en el ball que no es van adonar que començava a clarejar… i que algú s’acostava. “Atenció!, el sol treu el cap. Els nens ja s’han llevat.” En aquell moment, tots -l’elefant, els soldats, els pallassos i les marionetes- es van ficar ràpidament d’un salt dins la caixa. Les joguines fingien que dormien profundament. Quan la porta va començar a obrir-se, la nina es va afanyar per tancar l’interruptor. I es van apagar els llums! La nina i el pallasso eren nuvis des de feia temps, però la relació no anava gaire bé, sobretot perquè el pèrfid pallasso no jugava net, i ella ja en començava a estar tipa. Un dia, estaven asseguts sota les branques d’un vell roure i es deien paraules boniques a l’orella.

Escena 2

El camp de batalla

El pallasso, com sempre, li deia fingides paraules d’amor. La nina confiava que algun dia li demanaria que es casés amb ell, però res! El pallasso era un aprofitat i no tenia ni la més mínima intenció de casar-se amb ningú. Per animar-la, li feia petons al nas. “Què és això que sona?!”, es van preguntar l’un a l’altre. “Només pot ser… l’enemic!”, va dir el pallasso. En efecte, el capità dels soldats de fusta es va presentar amb el seu sabre desembeinat. La nina va córrer a refugiar-se, mentre el pallasso demanava ajuda: “Auxili, auxili!”. Els soldats es preparaven per a una batalla amb els pallassos. Armats fins a les dents, van arribar els pallassos. La batalla era aferrissada. El primer atac va ser de pistoles d’aigua, que va ser rebut per una descàrrega dels pallassos, que empunyaven grans fones carregades amb pèsols. Al cap d’una estona, soldats i pallassos, creient-se tots els vencedors, es van dispersar cantant victòria.

Aquella nit, sota la llum de la lluna, el soldat de fusta jeia ferit al camp de batalla. Portava al costat del cor aquella flor de la ballarina que havia agafat del terra. Una infermera es va acostar per cuidar-lo. Sabeu qui era? La nina. Però d’entre la foscor també va sorgir el malvat pallasso. Es va acostar silenciosament al soldat que jeia a terra. La ballarina va emmudir de pànic. El pallasso va apartar d’una puntada de peu l’escopeta del soldat, li va prendre la flor i es va riure d’ell: “Tu ja no donaràs més guerra”, va dir amb menyspreu, i, llençant la flor, es va escapolir en la foscor. La nina es va acostar al soldat, el va incorporar i el va abraçar per reconfortar-lo. “No vull seguir amb ell, és un malvat. Em quedaré amb tu.” Gràcies a les cures de la ballarina, el soldat aviat va tornar a sentir-se fort. De lluny se sentia la festa de la victòria. Però els dos enamorats preferien quedar-se arraulits, ben junts, sota la llum de la lluna. La ballarina i el soldat es van casar en secret. Totes les joguines van anar al casament, menys el pallasso, és clar. Però la parella tenia un nou problema: no els resultava fàcil guanyar-se la vida, ja que el soldat ja no era apte per al combat. L’única cosa que sabia fer la nina era ballar i, ja se sap, una nina ballarina no mou gaires fans. A més, les pertinences de tots dos eren molt poques: un modest corral sense ovelles que la ballarina havia heretat de la família, l’uniforme del soldat, les sabatilles de ballet i la flor de l’amor que els va unir.

Escena 3

La granja

És clar que… les granges no funcionen només amb amor! Afortunadament, un dia van sentir de lluny un pastor que tocava la seva rústica caramella. El soldat va pensar: “De què serveix un corral sense ovelles?”. Va vendre el fusell, les botes i l’uniforme, i li va comprar al pastor totes les ovelles que va poder amb els estalvis.

Un dia, per casualitat, passava per allà una noia amb un ramat d’oques. La nina va aconseguir fer un canvi amb la noia: li va donar les sabatilles de ballet a canvi de dues oques. Dit i fet! A poc a poc, la granja es va anar omplint d’ovelles, oques, gallines i galls. No tenien gaire fortuna, però eren feliços… Tant, que no feien gaire cas de la trista caramella del pastor. Ells s’agafaven de la mà i passejaven plàcidament a la llum de la lluna.

Escena 4

Després d’haver fet fortuna

Per al soldat, l’exèrcit ja formava part del passat. La ballarina també va deixar definitivament el ball i es va dedicar de ple a la multiplicació d’oques. Els seus fills també es van multiplicar, i per això organitzaven festes en què tots ells, dirigits per la mare, ballaven la polca.

Epíleg

I si us hi fixeu bé, podreu veure com soldats, carters, pallassos, acròbates, ballarines i grangers, en el silenci de la nit, ens diuen adéu amb la mà.

MATERIALS

Programa de mà

El programa de mà està dissenyat per Daniel Montero Galán perquè es converteixi en una joguina. En aquesta pàgina trobareu l’enllaç que us portarà a la plantilla perquè pugueu construir el joc dels Quatre Sabaters amb la tècnica de l’origami. Cal tenir present que heu d’imprimir la plantilla a doble cara. Us recomanem que ho feu amb la mida A3, però també pot funcionar amb A4.

Veureu que, dins dels Quatre Sabaters, hi trobareu els tres protagonistes: la Nina, el Putxinel·li i el Soldat, i també un personatge secundari, el Policia. Quan tingueu el joc muntat, us podeu inventar diferents maneres de jugar-hi. Us en posem alguns exemples:

• Per parelles, podeu utilitzar algunes melodies amb lletra que us hem suggerit a la guia didàctica per fer “l’obrir i el tancar” dels Quatre Sabaters. Quan la cançó acaba, l’infant que no té els Quatre Sabaters escull una pestanya per aixecar, i ha d’endevinar quin personatge s’hi amaga.

• També hi podeu jugar amb els àudios del concert.

• Us podeu convertir en el personatge que us ha tocat i crear-hi una coreografia.

DESCARREGA EL PROGRAMA DE MÀ

VÍDEO: TUTORIAL DEL MOMENT PARTICIPATIU

GUIA DIDÀCTICA, MÀSCARES I TITELLES

Descarrega les màscares i les titelles de Toy Box. En el cas de les titelles, s’han de retallar i enganxar-hi un pal. Accedeix també a la guia didàctica del projecte.

ACCEDEIX A LA GUIA DIDÀCTICA

DESCARREGA LES MÀSCARES

DESCARREGA LES TITELLES