TUTTI FAN PIU: MATERIALS DIDÀCTICS
ESCOLTEM, OBSERVEM… I JUGUEM
Tutti fan piu us farà ballar, cantar, escoltar i emocionar amb músiques de diferents indrets. De la mà de diversos ocells i instruments emprendreu el vol escoltant uns arranjaments musicals magnífics, fets per Marta Roma, i observant unes il·lustracions tendres i delicioses dibuixades per Rebeca Luciani. Quant a les propostes didàctiques que us suggerim: seguiu-les i a gaudir, que els ocells ja són aquí!
Guies i dossiers
Dossier pedagògic
Guia d’anticipació del concert Tutti fan Piu per a persones amb TEA
2. TICO-TICO NO FUBÁ
Zequinha de Abreu
Aquesta peça presenta els instruments principals que ens acompanyaran al llarg del recorregut d’aquest CD. Els trobareu penjats a l’arbre de la il·lustració per ordre d’aparició: percussió, mandolina, violoncel, clarinet baix i acordió. Jugueu a seguir-ne el recorregut mentre els escolteu. A la il·lustració també podem observar un pardal, el Tico-Tico, amb els seus estris de cuina perquè té ganes de menjar-se un pastís. Deixeu-vos portar pel ritme d’aquest choro brasiler, aplegueu estris de cuina i acompanyeu-lo seguint la pulsació o fent diferents sons que hi puguin quedar bé.
3. DANSE DES CYGNES
Piotr Ilitx Txaikovski
Aquesta peça clàssica forma part d’El llac dels cignes, el primer ballet que va compondre Txaikovski. En aquest arranjament, l’acordió (portat pel cigne negre) i el clarinet (portat pel cigne blanc) emprenen un diàleg que podem seguir senyalant cada instrument quan pren el protagonisme. També ens podem moure d’acord amb aquest ritme ternari del vals, desplaçar-nos per l’espai fent moviments llargs i lligats seguint la melodia principal o agafar un mocador negre i un de blanc per representar el diàleg.
4. O PATO
Jaime Silva, Neuza Teixeira
Mentre mirem la il·lustració podem explicar que aquesta cançó és una bossa nova del Brasil que ens narra la història d’un ànec que, mentre cantava una samba feliçment, un coll verd va preguntar-li si s’hi podia afegir. Alhora, una oca va quedar encantada amb el duo i va anar a buscar un cigne per proposar-li de fer un quartet; es van posar a cantar a prop de l’estany, però no va sonar massa bé i tots quatre van caure a l’aigua. Escoltant la cançó, com si fóssiu els protagonistes de la història, us podeu passar un micro (o un objecte que el simbolitzi) i cantar en l’idioma que vulgueu només quan aparegui l’onomatopeia cuac-cuac (en portuguès: quem-quem). Sabeu quantes vegades hi apareix? (resposta: 33).
5. LE COUCOU AU FOND DES BOIS
Camille Saint-Saëns
Aquesta és una de les peces clàssiques que conformen la suite El carnaval dels animals, del compositor francès Camille Saint-Saëns. La il·lustració ens ajuda a seguir la peça, que té un caràcter misteriós: comenceu per la casa amb la teulada de puntets vermells que hi ha a la part superior dreta i aneu baixant, senyalant cada casa seguint la pulsació. Quan soni el cucut (interpretat pel clarinet), heu de coincidir amb les 2 cases conjuntes on hi ha cucuts. El recorregut de cases segueix un camí en forma d’onada de dalt a baix i a la inversa; feu-lo 2 vegades i arribareu just a la meitat de la peça. A partir d’aquí, la música ja no segueix aquest patró. Podeu seguir les cases de manera aleatòria i, quan soni el cucut, senyalar les cases amb ocell. O bé, amagar-vos darrera el llibre CD i treure el cap quan soni el cucut.
6. LE CYGNE
Camille Saint-Saëns
Aquesta és una altra de les peces d’El carnaval dels animals. En aquest cas, Saint-Saëns ens vol descriure un cigne que neda amb elegància, lentament per l’aigua.
En aquest arranjament, podem escoltar el bonic so del violoncel fent la melodia mentre la guitarra i posteriorment el clarinet baix l’acompanyen suaument. Entreu en el caràcter delicat i dolç de la peça tot agafant un mocador gran o una tela i jugueu a embolicar i desembolicar suaument els més petits. Rodoleu per terra, emboliqueu-vos tendrament els uns amb els altres, abraceu-vos, feu-vos pessigolles o un massatge amb el mocador.
7. PINGÜINS. L’HABITACIÓ DE LES JOGUINES
Toni Vaquer
Tal com podem observar a la il·lustració, l’acordió, la percussió, el violoncel i el clarinet baix acompanyen una mandolina que, a ritme de funk, ens fa moure com si fóssim pingüins juganers enmig del gel i la neu. En aquesta peça, el clarinet baix interpreta un obstinat que podeu seguir senyalant els puntets grocs dels pingüins situats als icebergs. Comenceu per l’esquerra. Per compondre la peça, Toni Vaquer es va inspirar en una habitació plena de joguines on els pingüins caminaven lliures i jugaven. Podeu jugar com ells i imitar el seu caminar (passes curtes i braços enganxats al cos) i fer-vos petons d’esquimal amb el nas. Però, atents, perquè de tant en tant sentireu que la mandolina us convida a espolsar la cua o que, de cop i volta, tots els instruments fan silenci i us heu de quedar ben quiets.
8. THE CUTTY WREN
Folk anglesa
Aquesta cançó folk és una de les cançons de protesta més antigues registrades a Anglaterra. Va ser utilitzada com a crit de guerra pels camperols, que van agafar el wren (ocell cargolet) com a símbol, perquè tot i ser molt petit té una gran veu. La il·lustració ens mostra la idea de col·lectiu que també escoltem representada per aquest grup vocal format per 2 dones i 3 homes. Com si agaféssim una de les estrelles que hi ha pintades, podem construir un mòbil amb una bola de llana, penjar-lo d’un fil, estirar els infants a terra i moure’l per sobre seguint el caràcter de la música.
9. ALDAPEKO
Popular basca
Aquesta cançó popular basca ens explica la història d’un ocellet que canta des de la punta de la branca d’un pomer. L’ocell canta xiru-liruli, xiru-liruli i, en sentir-ho, podem acompanyar-lo aixecant els braços i movent les mans. Els més grans podeu animar-vos a seguir el patró rítmic que trobareu a la il·lustració i que interpreta la percussió corporal. Notareu que aquesta peça té una segona part molt diferenciada en què un crescendo ens condueix a una disbauxa que podeu ballar ajupint-vos amb els braços estirats endavant i movent els dits i, a poc a poc, anar-vos aixecant. Repetiu aquest moviment diverses vegades.
11. BLACKBIRD
The Beatles
Aquesta cançó ens condueix a l’última llum de la nit, quan les merles es posen a cantar. És una peça molt dolça, cantada de manera molt delicada per veus femenines i acompanyada de manera exquisida per la guitarra i la percussió. Seguint el caràcter de la música, podeu tancar els llums i amb una llanterna enfocar a la paret la silueta dels infants que fan veure que volen cada vegada que apareix la paraula blackbird.
12. BASIMBAYE
Popular de l’Amazones
Aquesta peça tan curteta és una cançó awuaruna de l’Amazones peruà. Els efectes de la percussió ens situen enmig d’una selva frondosa com la que tenim dibuixada a la il·lustració. Utilitzarem la cançó per buscar un ocell màgic molt difícil de trobar. Diuen que és l’ocell més antic que existeix i que és de l’època dels dinosaures. També expliquen que té tres estómacs, no té plomes, és grassonet i lleig. Com us imagineu l’ocell més antic del món? Dibuixeu-lo i, en acabar, jugueu a amagar el dibuix. Només teniu la durada de la cançó per trobar-lo. Si no l’heu trobat, quedeu-vos ben quiets fins que recomenci la cançó i el pugueu continuar buscant.
13. LES OQUES VAN DESCALCES
Cançó infantil popularitzada
A ritme de joropo i chacarera (estils de música propis de Colòmbia, Veneçuela i Argentina), se’ns presenta la cançó “Les oques van descalces”. Podeu acompanyar els músics tot cantant-la. Mireu la il·lustració i, com l’oca, jugueu a vendre mitjons i sabates a canvi de petons, abraçades, pessigolles o cançons… Descalceu-vos i estareu preparats per començar el joc: la introducció musical us pot servir per agafar les sabates i els mitjons que us heu tret i deixar-los ben preparats en un raconet. Canteu la cançó. En l’interludi musical, us podeu agafar de les mans i fer voltes fins que torni a sonar la melodia cantada. Atenció al final de la peça: quan aparegui la melodia només xiulada, serà el senyal d’anar corrents a buscar les sabates i posar-vos-les abans que s’acabi la peça.
15. KRUNK / EL CANT DELS OCELLS
Komitas / Tradicional catalana
Amb aires de l’Orient Mitjà se’ns presenta una peça interpretada pel duduk (un instrument armeni que teniu a la il·lustració), acompanyat de la guitarra i d’efectes sonors de percussió. La peça fa referència a la grua, un ocell que simbolitza l’anhel i la nostàlgia. També podem observar les muntanyes Ararat i el fruit de la magrana, símbol del poble armeni. El paisatge és hivernal, moment en què es canten les tradicionals nadales, com “El cant dels ocells” (també considerada cançó de bressol) que podem escoltar interpretat per la guitarra i el duduk en la segona part d’aquest arranjament. Seguint el caràcter dolç i tranquil de tota la peça, els infants poden posar a dormir les joguines, tapar-les perquè és hivern i fa fred, ballar suaument amb elles fins que s’adormin, acotxar-les dolçament i deixar-les al seu lloc.
17. VOLIÈRE
Camille Saint-Saëns
Aquesta és una altra de les peces d’El carnaval dels animals. Saint Saëns ens hi descriu un aviari amb molts ocells. Podem sentir el clarinet que representa el vol lliure dels ocells, mentre el violoncel, l’acordió i la mandolina creen un ambient sonor que ens evoca el moviment de l’aire i de les ales dels ocells. Aquesta peça es caracteritza per les pujades i baixades de la melodia. Amb els més grans, podeu seguir-les en el musicograma que trobareu a la part inferior de la il·lustració. També podeu dibuixar ocells o fer-ne de paper i fer-los volar pujant i baixant seguint la melodia.
19. FLAMINGO
Ted Grouya
Escrita a l’estil d’un estil de bolero que convida a ballar, representa el flamenc, un ocell elegant amb un coll de forma ben peculiar que va servir d’inspiració al compositor, el qual va escriure un motiu melòdic de 3 notes (greu-aguda-mitjana) que imitava perfectament la seva forma. A la il·lustració podeu veure’l representat per tres flors que segueixen la forma del coll del flamenc. Aquest motiu melòdic apareix moltes vegades al llarg de la peça i per reconèixer-lo només heu d’escoltar les 3 primeres notes de l’audició, perquè segurament us recordaran la paraula fla-min-go (flamenc, en anglès), i dir-la en veu alta us facilitarà reconèixer el motiu. Escolteu la peça i cada cop que aparegui aquest motiu melòdic senyaleu-lo a la il·lustració. Quantes vegades l’heu sentit? (resposta: 7). Aquest motiu melòdic està interpretat per diferents instruments en l’ordre següent: clarinet baix, veu imitant la trompeta amb sordina i acordió.
20. La Gallina Ponicana
Cançó catalana popularitzada
Amb un estil pop arribem a la cançó “La gallina ponicana”, una cantarella d’un joc infantil per pagar penyora documentada a finals del segle XIX. Mentre escolteu i canteu la cançó podeu fer el joc: asseguts a terra en una rotllana allarguem els peus al centre de la rodona. Hi ha una persona al mig que seguint la pulsació de la música va tocant els peus dels jugadors fins que la cançó diu “diu que amaguis aquest peu”. Seguint les instruccions es van amagant els peus i l’última persona amb el peu a dins de la rotllana és el que paga penyora, o la persona que ha sortit escollida per fer alguna cosa. També podeu aprofitar aquesta cançó per aprendre a comptar fins al número 10 amb els més petits. Amb els més grans, aprofiteu la segona part de la peça per aprendre l’embarbussament i reciteu-lo amb la cantant.
21. PAPAGAIO LOIRO
Popular portuguesa
Aquesta cançó popular portuguesa està escrita a ritme de forró (estil musical brasiler, que també és una dansa que es balla fent voltes en parella). Per als que us agrada ballar, deixeu-vos portar per la música i a moure l’esquelet! La cançó ens explica la història d’un lloro amb un bec daurat que ha de portar una carta d’amor. La melodia està interpretada per un duo femení i per l’acordió, i s’acompanya de la guitarra, el violoncel i la percussió que, entre d’altres, utilitza shakers (maraques). Podeu construir-ne posant cigrons o arròs en un pot buit amb tapa i acompanyar la música fent-los sonar.
22. TURKEY IN THE STRAW / CANÇÓ PER ADORMIR UN ESTRUÇ
Popular americana / Guillem Roma
Aquest arranjament combina dues cançons que parlen de dos ocells ben curiosos: el gall dindi i l’estruç. Amb un estil similar al country, en la primera part escoltem “Turkey in the Straw”, una de les cançons folks més icòniques del món rural estatunidenc. Tal com podeu observar a la il·lustració, el gall dindi és un animal amb una papada ben vermella i una cua oberta molt gran en forma de ventall. Per seguir aquesta primera part, podeu agafar un ventall, fer-lo servir de cua i moure’l mentre camineu seguint el ritme de la música. Jugueu a ventar-vos i a perseguir-vos. A la segona part de la peça, Guillem Roma ens presenta una cançó que volia ser una cançó de bressol i ha acabat sent una cançó amb aire de festa. Com que l’estruç es considera un ocell ràpid, la música s’accelera de tempo. El seu plomatge és tou i la cua sembla de cotó fluix, agafeu cotó fluix i mentre aneu ballant jugueu a tirar-ne pels aires i a fer, d’aquest final del CD, una festa ben volada!
