Bandàstic
UN CONCERT DE BANDA FANTÀSTIC
Recordes el teu primer dia d’escola, quan vas arribar a aquell lloc nou i encara no coneixies ningú?
Aleshores ja et pots imaginar com se senten els nostres protagonistes quan entren al seu primer concert i es troben amb tooota la Banda Municipal de Barcelona: il·lusió i nervis, curiositat i dubtes, riures i un munt de sorpreses dins d’un món de personatges bandàstics amb músiques espectaculars!
Introducció de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra
Rafael Martínez Valls
Estrenada el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de l’avinguda del Paral·lel de la capital catalana, Cançó d’amor i de guerra és la història d’un triangle amorós format pels amants Eloi i Francina, i Ferran, el fill de l’alcalde, que tracta de casar-se amb ella, i que té lloc a la Catalunya del Nord en plena Revolució Francesa.
L’obra va ser el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez Valls i va ser prohibida després de la Guerra Civil.
The Circus Band
Charles Ives
És una marxa que evoca l’ambient festiu, l’excitació i la sonoritat d’una banda de circ amb una forta presència de la percussió i una aparent senzillesa melòdica.
De mica en mica, el moviment d’aquesta banda fa que s’entrecreuin en escena altres bandes i les seves músiques, fins que se superposen les diferents actuacions i acaben sonant simultàniament, en una barreja molt habitual en una part de la producció de Charles Ives, considerat un dels pares de la composició als EUA.
Vals n. 2 de la Suite per a orquestra de varietats
Dmitri Xostakóvitx
Dmitri Xostakóvitx és reconegut com un dels compositors més influents del segle XX i per la seva complexa carrera sota la censura i l’amenaça de la repressió política de la Unió Soviètica.
Aquest vals, escrit per a l’Orquestra nacional de jazz de la Unió Soviètica, no se sap si es va interpretar encara en vida del compositor. Tanmateix, aquesta peça ha estat una de les seves obres més populars, gràcies a músics com André Rieu o cineastes com Stanley Kubrick.
The Circus Bee
Henry Filmore
Més que una marxa, aquesta peça és un screamer; és a dir, la música que les bandes de circ feien sonar a l’inici de l’espectacle per cridar l’atenció del públic. Va ser molt demanada durant la primera meitat del segle xx als circs, especialment als EUA: una música molt rítmica i breu, amb un tempo ràpid com una abella i una dinàmica forte, molt exigent tècnicament per als músics, que evoca els vibrants acròbates i trapezistes i predisposa el públic als seus espectaculars números.
Entreacte de Theater Music
Philip Sparke
Durant els seus estudis, Philip Sparke va formar part de diferents conjunts de vent i va ser aleshores quan es va interessar per la composició i quan va començar a rebre encàrrecs de moltes bandes d’Austràlia, d’arreu d’Europa i del Japó. A Theater Music, fa referència a diferents moments a l’escenari. El segon moviment, Entreacte, és una peça lenta, molt lírica i poètica, que compta amb intervencions destacades de la flauta i el saxòfon alt, l’oboè i el saxòfon tenor, i la trompeta.
Barn Dance & Cowboy Hymn
Philip Sparke
Philip Sparke va escriure un himne al vaquer, que ocupa la part central de l’obra. També hi apareixen tot un seguit de danses de l’Oest Llunyà i s’hi senten crits de gent i tocs de soldats. Musicalment, s’hi barregen les diferents seccions instrumentals, i diverses tonalitats conviuen amb multitud de ritmes i canvis de compàs, en un estil que homenatja Charles Ives. La dansa que cita l’autor i que genera tot l’ambient festiu és l’original de la pel·lícula Set núvies per a set germans.
Shepherd’s Hey
Percy Grainger
Aquesta obra parteix d’una melodia tradicional associada a una dansa folklòrica anglesa que té els seus orígens en el segle XV anomenada Morris Dance. Es tracta d’un ball en grup, en la coreografia del qual participen grups de dansaires que poden utilitzar bastons, espases o mocadors, per exemple. La dansa es va posar de moda a principis del segle XX, que és quan Percy Grainger escriu aquesta versió que fa referència als pastors i al hey, un dels moviments característics de la dansa.
Celtic Child
Bert Appermont
Aquesta peça va ser un encàrrec de la banda belga Broederkring Houthalen i està dedicada a tots els nens.
Les seves tres parts es basen en el món i la vida dels infants: una primera que lloa la seva creativitat a través d’un temps virtuós i ràpid, una segona que és una calmada protesta contra la indiferència i la injustícia que pateixen molts nens, i una tercera que és una excitant dansa d’aires cèltics que canta la bellesa de totes les coses. Conté una part que pot ser cantada per un solista i cor infantil.
Charles Chaplin
Marcel Peeters
Es tracta d’un medley de les melodies més conegudes de les pel·lícules de Charles Chaplin, amb què Marcel Peeters va retre homenatge a l’actor. Si bé la majoria de films que va protagonitzar pertanyen al cinema mut, la música hi tenia un paper imprescindible i el mateix Chaplin sabia de música: tocava diferents instruments de corda i, tot i que va comptar amb l’ajut de diversos compositors, ell mateix va compondre algunes de les melodies que escoltaràs en aquest arranjament per a banda.
I clowns
Nino Rota
Aquest és un recull de les músiques que Nino Rota va escriure per a la banda sonora de la pel·lícula homònima de Federico Fellini.
El film, així com la música, està ambientat en el món del circ i té forma de fals documental. El mateix director repassa la seva fascinació per l’espectacle i els seus records dels artistes protagonistes. A la pantalla hi apareixen nombrosos artistes de circ; entre ells, el pallasso català Charlie Rivel o Victoria Chaplin, filla de l’actor britànic.
Pallassades. Clam de joia
José R. Pascual-Vilaplana
La cançó Pallassades és un encàrrec de L’Auditori i la Banda Municipal de Barcelona al seu director titular i està dedicada al pallasso català Charlie Rivel.
Segons el comentari del mateix autor, «la imatge d’un pallasso, amb el seu maquillatge exagerat que fa que no sàpigues ben bé si plora o riu, és evocada per aquest clam musical […]. Fer pallassades esdevé, doncs, la manera més adient d’encarar l’existència sempre en companyia dels altres».
MATERIALS
Programa de mà
A través del botó següent pots descarregar i veure el programa de mà de Bandàstic. No cal que l’imprimeixis, te’l donarem en arribar a L’Auditori.
Però aprofita ara: mira’l bé i fixa’t en els detalls. Perquè hi trobaràs una llista amb tooots els artistes que treballen en aquest concert (a dalt i a baix de l’escenari) i una altra amb toootes les músiques que sonaran al llarg de l’espectacle.
A més, a través de les il·lustracions de Berta Cusó veuràs dibuixades també aquestes obres i també unes quantes pistes al voltant del que tu i els nostres protagonistes esteu a punt de viure. Trobes la banda de circ? I una abella? I un vaquer? Reconeixes els instruments de la banda? I el seu director?
T’atreveixes a imaginar cada moment abans del concert? I els recordaràs tots en acabar?
Ah, i para molta atenció, perquè aquest programa també sona. Fa música! Com? Una mica de paciència: vine a aquest concert de banda fantàstic i prepara’t per formar part de l’espectacle més gran del món…
GUIA DIDÀCTICA I MYRIORAma
A través dels enllaços següents accediràs a la guia didàctica del concert i també podràs descarregar i imprimir el myriorama, el joc per crear històries bandàstiques.
ACTIVITAT PARTICIPATIVA
Atenció! En un moment del concert, volem que formis part de l’espectacle. És molt fàcil. Només has de seguir els gestos i les indicacions dels intèrprets: hauràs d’aixecar-te de la butaca i necessitaràs el programa de mà que et donarem a l’entrada. Desplega’l, retalla’l, mou-lo i fes-lo sonar com et mostrem en el següent vídeo.
I quan acabi la peça, recorda plegar el paper amb molt de silenci i no te’l deixis a la sala! Guarda-te’l com a record d’aquesta experiència bandàstica mentre tornes a seure per continuar gaudint del concert.
CRÈDITS
Rafa Agulló, direcció musical
Guillem Albà, direcció escènica
Pepe Reche, direcció pedagògica
Banda Municipal de Barcelona
Marta Asamar Garcia, Cèlia Castellano Algaba, Noèlia Fajardo Franch, Lisa Skjøth Madsen, Piero Steiner, clowns
Carla Tovias, moviment escènic i ajudant de direcció
Anna Boix Alvarez, disseny de llums
Cia. Les Pinyes, disseny i construcció d’escenografia
Creació col·lectiva entre els intèrprets i l’equip de direcció
Paulette San Martin, vestuari
Berta Cusó, il·lustració
Glòria Mas Chacori, coordinació artística
Marta del Olmo, cap del Servei Educatiu de L’Auditori
