JOSÉ MELCHOR GOMIS
(Ontinyent 1791 – París 1836)
Àries per a Berthe Viardot
La partenza
Cançons
Si la mar fuera de tinta
El aire dañino
El corazón en venta
SANTIAGO MASARNAU
(Madrid 1805 – 1882)
Los cantos de las Dríadas
En el bosque de Saint-Cloud
GIOACCHINO ROSSINI
(Pesaro 1792 – París 1868)
Le Comte Ory
En proie à la tristesse
MANUEL GARCÍA
(Sevilla 1775 – París 1832)
Canciones y caprichos líricos
Parad, avecillas
Floris
PAULINE VIARDOT-GARCÍA
(París 1821-1910)
Serenade pour Piano VWV 3015
Cendrillon
Air de la Fée: Je viens pour la dernière foix
La durada aproximada del concert és de 45′
AURORA PEÑA, SOPRANO
JUAN SONGEL, PIANO
COMENTARI
per Alba Nogueras
La soprano Aurora Peña, acompanyada del pianista Juan Songel, presenta un repertori que dedica al compositor valencià Josep Melcior Gomis i Colomer i al seu cercle artístic de París sota el títol d’Hotel Favart, un dels llocs de trobada més habituals dels exiliats peninsulars a la capital francesa. Nascut a Ontinyent, Gomis va traslladar-se a València per estudiar amb el mestre de capella Josep Pons i, després de passar per la capital madrilenya, a causa de la Guerra del Francès va exiliar-se a París, on va rebre el suport del compositor i tenor Manuel García, qui l’introduiria en els ambients artístics de la ciutat. N’escoltarem una selecció d’àries i cançons; cal dir que al pròleg del seu Méthode de solfège et de chant, publicat justament llavors –i que va suposar una revolució pedagògica molt important–, hi declarava: «els instruments són a la veu humana el que les pintures són als objectes naturals».
El seguirà Santiago Masarnau, pianista i compositor madrileny que també formà part d’aquest grup d’artistes reunits a la capital francesa i que va establir una gran amistat amb el valencià; de fet, segons el seu biògraf, Josep Maria Quadrado, va ser el mateix Gomis qui va iniciar-lo en la composició a través del mètode de Pons. D’ell, n’escoltarem Los cantos de las Dríadas, publicada a Madrid el 1831, entre dues estades més o menys curtes a París. En qualsevol cas, com apuntàvem abans, qui va tenir un paper destacat en aquestes reunions va ser García, menys conegut en la seva faceta de creador, però tenor predilecte de Gioacchino Rossini, qui llavors també es trobava a la ciutat. Del compositor italià, en sentirem alguns fragments de la seva penúltima òpera Le Comte Ory, estrenada a la mateixa ciutat el 1828.
Finalment, clausuraran el recital dues obres de Pauline Viardot-García; la compositora i mezzosoprano va participar activament en la vida intel·lectual d’aquest centre neuràlgic europeu i, de fet, va donar suport a molts dels compositors espanyols que hi van viatjar. Filla del tenor Manuel García, abans esmentat, casada amb l’escriptor Louis Viardot –amic, també, de Gomis i Masarnau–, era una figura d’una gran personalitat i carisma que també va organitzar reunions d’artistes a París, en un saló popular del Quartier Latin. Sentirem alguns fragments de l’última de les seves obres –composta als 83 anys–, inspirada en el conte de La ventafocs i que conserva un sentit de l’humor esplèndid i traspua una gran musicalitat. Acabarem, doncs, amb la força i el caràcter d’una gran compositora, interpretada per aquesta cantant guanyadora del primer premi de cant del Concurs Internacional de Música de les Corts 2021, del premi extraordinari Ferrer-Salat al Concurs Internacional Tenor Viñas 2021 i del primer premi i premi del públic al Concurs de Cant Germans Pla de Balaguer (2021), entre d’altres.
LLETRES
Descarrega les lletres del concert aquí.