RONALD LO PRESTI
Williamstown, Estats Units 1933 – Tempe, Estat Units 1985
Elegy for a Young American
Elegia per a un jove americà (1964) – 7’
BERT APPERMONT
Bilzen, Bèlgica 1973
Crystal magic
Cristall màgic (2019) – 11’
Carnelian: The Stone of Perseverance (Cornalina: la pedra de la perseverança)
Opal: The Stone of Misfortune (Òpal: la pedra de la desgràcia)
Amethyst: The Stone of Wisdom (Ametista: la pedra de la saviesa)
Amazonite: The Stone of Playfulness (Amazonita: la pedra de l’alegria)
DMITRI XOSTAKÓVITX
Sant Petersburg 1906 – 1975
Simfonia n. 9, op. 70
(1945) – 28’
Arranjament de Hardy Mertens i Johannes Maria Suykerbuyk
Allegro
Moderato
Presto
Largo
Allegretto-Allegro
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, direcció
CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Javier Vilaplana, requint / José Vicente Montesinos, clarinet baix / Martí Guasteví, clarinet contrabaix SAXÒFONS Maurici Esteller, alt / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Paula Martínez / Ana Belén Sánchez* OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera TROMPES Oleguer Bertran, solista / Germán Izquierdo, solista / Manuel Montesinos / Josep Miquel Rozalén / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador TROMBONS Francesc Ivars / Eduard Font / Héctor Penades BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Antoni Cubedo TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens
DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals
* Col·laborador
COMENTARI
per David Puertas Esteve
El 22 de novembre de 1963 (diada de Santa Cecília, patrona dels músics), el president dels Estats Units John F. Kennedy va ser assassinat a Dallas pels trets d’un franctirador. La notícia va commocionar el món i les mostres de condol van arribar de tot arreu. El fet també va trasbalsar diferents artistes que es van sentir empesos a mostrar, des del llenguatge de l’art, els seus sentiments de tristor i ràbia. Ronald Lo Presti, que aleshores era professor de clarinet i composició a la universitat de Texas, va transcriure el seu dolor en una partitura que s’ha convertit en un clàssic del repertori per a banda. L’Elegia per a un jove americà es va estrenar cinc mesos després de la mort del president i ha estat definida com una plasmació de les diferents fases del dol, des de la negació inicial fins a l’acceptació final amb els corresponents episodis de ràbia i depressió.
La música de Bert Appermont (Bèlgica, 1973) és directa i sincera. En els darrers anys, la nostra banda ens ha ofert diverses obres seves: potser recordarem colpidor Rèquiem a Brussel·les inspirat en els atemptats terroristes de 2016. L’obra d’avui és una de les últimes que ha escrit (2019) i troba la inspiració en un tema molt diferent: el món màgic de les pedres precioses. Els quatre moviments descriuen atmosferes ben diverses: el primer evoca la cornalina com a pedra de la perseverança; el segon, l’òpal, símbol de la desgràcia; el tercer, l’ametista i les seves varietats de violeta, pedra de la saviesa; i finalment el quart, l’amazonita amb el seu verd intens, pedra de l’alegria.
Xostakóvitx va gaudir dels honors més alts que el règim soviètic era capaç de concedir, i també va patir les humiliacions més severes que el mateix estat sabia aplicar. Stalin en persona va considerar-lo compositor nacional i, uns anys després, el va acusar de compondre música contra l’esperit del poble i el va obligar a retractar-se d’una música que el règim oficial va titllar de “pornofonia”. Quan va compondre la Simfonia núm. 9 (1945), les aigües ja estaven més tranquil·les i Xostakóvitx havia recuperat la confiança dels mandataris. La Novena es va estrenar poc després d’haver acabat la Segona Guerra Mundial, raó per la qual Stalin esperava una simfonia apoteòsica i triomfant. Es va trobar amb una obra de dimensions discretes, amb música alegre i lleugera, fresca i irònica. Xostakóvitx va dir: «Als músics, els encantarà tocar-la i als crítics, destrossar-la». Però el problema no van ser els crítics sinó el govern: la Novena va ser considerada inadequada per la seva suposada superficialitat. Xostakóvitx no va compondre cap nova simfonia fins després de la mort de Stalin l’any 1953.
