COMENTARI

per Carlos Pérez Cruz

Germans en (a)sincronia

El seu punt fort és el ritme, i no necessàriament la dansa. Tret que es tingui una idea molt lliure de prejudicis del moviment corporal. Si aquest és el vostre cas, el duet noruec Brutter és per a vosaltres perquè està entregat completament al batec de la música. És aquí, al ritme, al pols, on es van creuar fa deu anys els camins musicals dels germans Wallumrød. Christian, amb un bagatge més jazzístic com a pianista en projectes propis i en grups com Dans les Arbres; Fredrik, bateria, membre de bandes de rock i de metal com Span i Dog Almighty. Tots dos obsessionats amb el ritme.

Per diferents que siguin els seus equipatges, tots dos comparteixen interessos. «Ens fixem en les mateixes coses quan escoltem música», explica el bateria. «Qualsevol tipus de música», hi afegeix el pianista que, a Brutter, treballa amb sintetitzadors i electròniques. Es fixen, és clar, en el ritme que, segons Fredrik, ha estat també sempre molt present en l’expressió com a pianista de Christian. El seu fraseig es basa molt en el groove, fins i tot quan toca material més lliure, apunta.

El de Brutter és un treball sobre les possibilitats que s’obren quan es posa el focus exclusivament en un element bàsic de la música. Un treball de miralls divergents a partir de l’exposició de dos ritmes senzills i tocats de manera simultània que, en contraposar-se, «de sobte, de manera molt impredictible, es poden convertir en alguna cosa molt estranya i fer que [la música] es desfaci o es transformi», afirma Christian, el més gran dels Wallumrød.

Sí, hi ha repetició, però Brutter evita caure en la reiteració a partir de la col·lisió rítmica. De fet, la paraula noruega brutter es pot traduir com ‘trencat’, cosa que és inherent al joc que plantegen. És a dir, proposen cicles, però no per desenvolupar-hi variacions. No fan ‘música de club’. Els agrada la repetició, ho admeten, però no per instal·lar-se en el trance; per això eludeixen la sincronia per molt bàsics que siguin els ritmes. I improvisen, per descobrir així grooves insospitats i arribar a l’abstracció. Improvisació que s’encén a partir de combinacions de tempo molt específiques amb les quals inicien l’actuació. L’únic pacte abans de llançar-se a caminar.

I si només és ritme, és música? Segons una de les accepcions recollides al diccionari, música és ‘melodia, ritme i harmonia, combinats’. Absents de manera premeditada dos dels elements que la componen, els Wallumrød defensen, però, que el que fan és sens dubte música. «Potser t’has d’obrir una mica», reflexiona Christian, per qui, encara que sigui subtilment, la música de Brutter inclou traces dels tres elements. «Tot ritme conté una mica de material tonal. Una part té a veure amb les freqüències, així que és molt difícil evitar tota sensació tonal», explica. A més, en els últims dos anys, Brutter ha incorporat instruments de corda que els permeten integrar, de manera gairebé primitiva, una mica de material tonal a base d’acords i melodies molt bàsics.

S’ha escrit que la música de Brutter és exigent amb el públic, però l’única demanda que ells li fan, diu Fredrik, és que es prengui el temps per escoltar i gaudir de la senzillesa de la seva proposta, sense buscar referències convencionals ni anticipar resolucions predictibles. Per a Christian, un dels plaers és permetre que la ment associï i evoqui músiques completament diferents a partir dels seus ritmes. El pianista ha relacionat Brutter amb els llenguatges del hip-hop, la música de discoteca, el rock i fins i tot amb propostes més experimentals. La clau està, remata, a «escoltar i mantenir la ment oberta per crear les teves pròpies associacions». La de Brutter, n’és una de dos germans. D’aquí ve el nom que, a més de ‘trencat’, en noruec és una manera informal de referir-se a un germà.