HILDEGARD VON BINGEN
(Alemanya, 1098-1179)

O Frondens Virga

(arr. Mazzoli/Muñoz)

ARNOLD SCHÖNBERG
(Viena 1874 – Los Angeles 1951)

Erwartung Op.2/1

(de Vier Lieder, op. 2) (1899)

Schenk mir deinen goldenen Kamm (Jesus bettelt) Op.2/2

(de Vier Lieder, op. 2) (1899)

MISSY MAZZOLI

(1980)

Hello Lord

(de Vespers for a New Dark Age) (2014)

You are the Dust

(de Song from the Uproar) (2012)

CECILIA LIVINGSTON

Penelope

(2020)

RANDY NEWMAN
(Los Angeles 1943)

Avalon

(1990)

SARAH KIRKLAND-SNIDER
(Nova Jersey 1973)

Dead Friend

(n. 9 de Penelope) (2009)

Nausicaa

(n. 5 de Penelope) (2009)

RANDY NEWMAN

Wandering Boy

(2017)

PAUSA 15’

AARON COPLAND
(Nova York 1900 – 1990)

Why Do They Shut Me Out of Heaven?

(de Twelve Poems of Emily Dickinson) (1950)

REBECCA CLARKE
(Harrow, Regne Unit 1886 – Nova York 1979)

The Cloths of Heaven

(1912)

AARON COPLAND

The World Feels Dusty 

(de Twelve Poems of Emily Dickinson) (1950)

REBECCA CLARKE

Down By the Salley Gardens

(1924)

AARON COPLAND

I’ve Heard an Organ Talk Sometimes

(de Twelve Poems of Emily Dickinson) (1950)           

FLORENCE PRICE

(Arkansas, Estats Units 1887 – Chicago 1953)

Night

(1946)

CECILIA LIVINGSTON

Moon

(per a piano) (2011)

REBECCA CLARKE

Wandrers Nachtlied

(1903)

FANNY MENDELSSOHN
(Hamburg 1805 – Berlín 1847)

Nachtwanderer op.7/1

(de Sechs Lieder op.7) (1839-1846)

REBECCA CLARKE

The Seal Man

(1922)

CLARA SCHUMANN
(Leipzig 1819 – Frankfurt 1896)

Lorelei

(de Romanzen und Balladen, op. 53) (1843)

La durada aproximada del concert és de 75’

Emily D’Angelo actua gràcies a l’acord amb CSAM
Emily D’Angelo és una artista exclusiva de Deutsche Grammophon

Les fotografies o els enregistraments d’aquest concert estan prohibits.

COMENTARI

per Elsa Álvarez

Emily D’Angelo ens presenta un programa atípic que pivota al voltant de la vida, l’amor i la mort des d’una doble perspectiva, femenina i contemporània. Dels onze compositors que l’integren, vuit són dones i quatre són autors vius. El recital s’obre amb O frondens virga, una antífona d’Hildegard von Bingen que fa una associació entre el femení diví i la fertilitat terrenal. És una de les peces que integren Enargeia, l’àlbum de debut de D’Angelo, amb un arranjament exprés fet per Missy Mazzoli, compositora present al programa amb Hello Lord, una pregària moderna de caràcter místic però amb un text laic, i “You are the dust”, ària pertanyent a l’òpera Isabelle Eberhardt, basada en la vida d’aquesta exploradora i escriptora suïssa.

El 1899 un jove Arnold Schönberg va compondre els Quatre lieder, op. 2 a partir de poemes de Richard Dehmel plens de referències sensuals a Maria i a Magdalena, pels quals va ser acusat de blasfèmia. Dehmel també va ser font d’inspiració per a Rebecca Clarke, violista i compositora anglesa, coetània de Schönberg, que va musicar principalment William Yeats, però que de ben jove es va interessar per la poesia alemanya i que el 1903, abans de començar a rebre formació reglada en composició, ja va musicar Wandrers Nachtlied, de Goethe.

Penèlope és la dona fidel per excel·lència. Però tant Cecilia Livingston com Sarah Kirkland Snider, dues compositores actuals, li han llevat el rol passiu de l’espera i l’han convertit en protagonista activa. Amb un text propi a partir de L’Odissea, a Penelope Livingston transmet l’angoixa i la valentia de la dona que espera i es fa preguntes. El cicle Penelope, de Kirkland Snider, és una meditació sobre la memòria, la identitat i el que significa tornar a casa.

Florence Price és un dels grans noms de la música del segle XX, o hauria de ser-ho si parem atenció a la seva producció musical, que abasta gairebé tots els gèneres. Night és una cançó amb text de Louise Wallace escrita el 1946, d’estil clàssic. Aaron Copland, en canvi, fa servir un llenguatge ben diferent en el cicle Dotze poemes d’Emily Dickinson, que daten just de tres anys més tard. Sense moure’ns d’Amèrica, podrem sentir dues peces de Randy Newman: la melancòlica Wandering Boy i el tema principal de la pel·lícula Avalon.

Fanny Mendelssohn i Clara Schumann són probablement les dues compositores més conegudes de la història. Nachtwanderer i Lorelei són dos lieder inspirats en la naturalesa misteriosa, ombrívola i agresta dels paisatges romàntics septentrionals.