1. Obertura
Primer va ser el Caos,
el vast abisme incommensurable,
monstruós com la negra mar, excessiu, salvatge.
John Milton, 1608-1674.
2. Sacrifici Ritual
Ja veus: aquí estic sola
i ningú m’entén,
el meu judici es consumeix,
haig de morir callant.
Carta de Tatiana a Oneguin d’Alexsandr Pushkin.
Poema llegit per Igor Stravinsky en un cafè de París, després de l’estrena de La Consagració de la Primavera el 29 de maig de 1913.
3. Cataclisme de saló
En els abismes de la terra,
els vents es declaren la guerra,
Les roques enceses s’alcen pels aires
I duen fins al cel les flames de l’infern.
Sota les ones, morirem abrasats pel foc del tro.
Les Indes Galantes, òpera de Jean-Philippe Rameau, 1735.
4. Eròtica de la mort
Ah!
He besat la teva boca, Jokanaan.
Ah!
He besat la teva boca,
hi havia un sabor amarg en els teus llavis.
Era el sabor de la sang?
No!
Tal vegada no era sinó
el sabor de l’amor.
Diuen que l’amor
té un sabor amarg.
Però tant se val!
Tant se val!
He besat la teva boca, Jokanaan.
Jo he besat la teva boca.
Salomé, òpera de Richard Strauss, 1905.
5. Èxtasi de la venjança
A qui sigui tan benaurat com nosaltres,
tan sols li queda callar i ballar!
Elektra, òpera de Richard Strauss, 1909.
6. Cigne
De braços plegats, de puntetes,
recorre l’escenari de forma somiadora i lenta.
Amb moviments uniformes i lliscants de les mans,
tornant al fons d’on va sortir, sembla esforçar-se cap a l’horitzó,
com si en un moment hagi d’arrencar el vol, explorant els confins
de l’espai amb la seva ànima.
La tensió es relaxa gradualment i ella s’enfonsa en la terra,
els braços s’agiten feblement com en el dolor.
Després, vacil·lant amb passos irregulars cap a la vora de l’escenari,
els ossos de les cames s’estremen com les cordes d’una arpa,
amb un ràpid moviment
de lliscament cap endavant del peu dret cap a la terra,
s’enfonsa sobre el genoll esquerre,
la criatura aèria que lluita contra els lligams terrenals.
I allí, paralitzada pel dolor,
mor.
André Levinson, crític de dansa, després de presenciar una de les 4000 representacions que va fer la ballarina Anna Pàvlova de La Mort del Cigne.
7. Mort d’amor
En el fluctuant torrent,
en la ressonància harmoniosa,
en l’infinit hàlit
de l’ànima universal,
en el gran Tot…
perdre’s, submergir-se…
sense consciència…
suprem delit!
Tristany i Isolda, òpera de Richard Wagner, 1865.
8. Putrefacció
No temeu a la mort, bona gent,
ella vindrà, però no ara com ara!
I quan arribi, deixeu-la passar…
Que fins llavors regni l’alegria, adeu!
Le Grand Macabre, òpera de György Ligeti, 1978.
La durada aproximada del concert és de 60 minuts.
los sara fontán i sònia gómez
Los Sara Fontan i Sònia Gómez, creació, direcció, interpretació i producció
Joan Morey, assistència dramatúrgica
Joan Morey, Los Sara Fontan i Sònia Gómez, concepció escènica-vestuari
Ivan Cascon, disseny d’il·luminació
Arnau Garcia i Borrull, Inés González-Quijano i Alba Marco, creació teaser
Agraïments: La Capsa, Guillem Bonet, Cris Noguer, Juan José Teixidó “Teixi” i Sofía Zunino
L’òpera, la música clàssica, la dansa, totes les arts vives acumulen cadàvers als seus llibrets. Els teatres són els escenaris més grans del crim. Sònia Gómez i Los Sara Fontán proposen un catàleg de grans (i petites) morts en escena, les deslliguen del seu context i les juxtaposen, igualen els clímaxs èpics, els finals patètics, els decessos còmics, les morts universals o les pèrdues més íntimes. Tot fixant la mirada en l’instant precís del traspàs, el trio busca respostes a diverses preguntes: què ens uneix al final de la vida, què ens urgeix fer abans de morir i què en quedarà, de nosaltres, tant a dins com a fora de l’escenari.
Escenes, la proposta de trobada entre disciplines artístiques de L’Auditori, ha encarregat aquest espectacle prenent com a fil discursiu el relat artístic «mort o retorn», que inspira la temporada 2022-2023.
Amb el suport de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, Nau Ivanov i Nyam Nyam
En col·laboració amb
