JOHANN SEBASTIAN BACH
(Eisenach, Alemanya 1685 – Leipzig 1750)
Cantata Meine Seel erhebt den Herren, BWV 10
(20)
Cor: Meine Seel erhebt den Herren
Ària (soprano): Herr, der du stark und mächtig bist
Recitatiu (tenor): Des Höchsten Güt und Treu
Ària (baix): Gewaltige stößt Gott vom Stuhl
Ària (duet de contralt i tenor) i coral: Er denket der Barmherzigkeit
Recitatiu (tenor): Was Gott den Vätern alter Zeiten
Coral: Lob und Preis sei Gott dem Vater und dem Sohn
Cantata Meine Seele rühmt und preist de BWV 189
Ària (tenor): Meine Seele rühmt und preist
(7)
Cantata Herz und Mund und Tat und Leben, BWV 147
(32)
Primera Part:
Cor: Herz und Mund und Tat und Leben
Recitatiu (tenor): Gebenedeiter Mund!
Ària (contralt): Schäme dich, o Seele, nicht
Recitatiu (baix): Verstockung kann Gewaltige verblenden
Ària (soprano): Bereite dir, Jesu, noch itzo die Bahn
Coral: Wohl mir, dass ich Jesum habe
Segona Part:
Ària (tenor): Hilf, Jesu, hilf, dass ich auch dich bekenne
Recitatiu (contralt): Der höchsten Allmacht Wunderhand
Ària (baix): Ich will von Jesu Wundern singen
Coral: Jesus bleibet meine Freude
Solistes Salvat Beca Bach:
Elionor Martínez, soprano
Lara Morger, contralt
Ferran Mitjans, tenor
Oriol Mallart, baix
Bachcelona Akademie:
Sopranos: Elionor Martínez (solista), Andrea Martí, Inés Alonso i Rita Morais
Contralts: Lara Morger (solista), Amalia Cuena, Maria Morellà i Helena Tajadura
Tenors: Ferran Mitjans (solista), Roberto Redondo, Josep Rovira i Marc Martínez
Baixos: Oriol Mallart (solista), Lluís Arratia, Joan Climent i Lucas López
Lluís Vilamajó, preparació
Rochsane Taghikhani, coach de dicció
Violins: Sara Balasch, Paula Sanz, Irene Martínez, Laura Estévez i Marta Guillén
Viola: Nina Sunyer
Violoncel: Feliu Llobet
Bachcelona Consort:
Trompeta: Jonathan Pia
Oboès: Katy Elkin i Daniel Ramírez
Violins: Catherine Manson i Alba Roca
Viola: Núria Pujolràs
Violoncel: Guillermo Turina
Fagot: Carles Vallès
Violone: Oriol Casadevall
Orgue: Daniel Tarrida
Ton Koopman, orgue i direcció
Cantants Coral Jesus bleibet meine Freude, BWV 147:
SOPRANOS: Marion Assmann, Eulàlia Bassedas, Imma Espunyes, Marta Izquierdo, Hermínia Mostaza, Maria Solé Prats, Esther Cuatrecasas, Conxita Mestanza, Cristina Elgström, Lori Celinda Webber, Dinna De Rosa, Carme Guardia Benito, María Teresa Font, Mercè Costa Nicolau, Maria José Marco Puy, Maria Dolores Muñiz, Paula Colombero, Núria Terradas Boscà, Maria Hilària Labrador, Mercè Marco, Merce Aranda, Maria Dolors Fajula, Katrin Eckart CONTRALTS: Roser Cabacés, Delfina Cardona, Reyes Milá, Anna Marín, Mercè Sariol, Carmina Solà Morales, Mercè Balasch, Araceli Viñes, Gisela Ruiseco, Heike M. Martínez, Montse Miró, Cecilia Pití, Anna Maria Vila Doñate, Margarita Pérez, Magda Bordas Gelabert, Mercè Miró Mayor, Pilar Garcia de Marina, M.Rosa Garcia, Carme Serradell, Agnès Pumarola, Pilar Pla, Montse Briera, Manoli Castro, Mariola Bachmann, Astrid Möller, Rosa Isern, Ana Ardanaz TENORS: Manel de Riba, Andreu Enfedaque, Josep Mitjans, Christian Bonnet, Pedro Torres Fernandez, Xavier Peris i Romero, Marçal Vilà Pla, Enric Sancho Berga, Jose Luis Rodriguez, Xavier Monsó, Jaume Aguilar BAIXOS: Oriol Clos, Rafael Ferrer Coch, Joan Martin Gurgui, Ramón Sabaté , Ramin Hajianfar, Ulrich Franken, Ignacio Font, Lluís Casso Samsó, Jaume Weichsel, Miguel Castañer, Sigfrid Quer Riera, Jose Maria Conesa, Xavier Vallory Subirà, Eugeni Castells, Josep Fontdevila, Ignasi Nubiola, Javier Nubiola Briera, Oriol Solina Feliu, Joan Arqué
COMENTARI
per Martí Sancliment Solé
Per a la glòria de Déu, dues cantates en diàleg
La vida de Johann Sebastian Bach és un pelegrinatge a la recerca de l’essencial, servir a Déu a través de la música. Aquesta idea explica per què al maig de 1723 Bach es traslladà a la ciutat de Leipzig, on cobriria la plaça de kantor a l’església de Sant Tomàs. A partir d’ara, la seva vida s’entregaria completament a la composició musical al servei de l’església, la seva música per a la glòria de Déu. D’aquí en naixerien els seus extraordinaris cicles de cantates.
Les dues cantates que escoltarem avui són les úniques destinades a celebrar la Visitació de Maria, festivitat que commemora la joia de Maria per l’encarnació de Jesús, segons l’evangeli de Lluc (1, 46-55).
La cantata Herz und Mund und Tat und Leben (El cor i la boca, els actes i la vida) en Do, BWV 147 parteix d’aquest tema i d’un llibret de Salomon Franck, a més d’altres textos anònims i d’algunes modificacions fetes pel mateix Bach. Aquesta va ser una de les primeres cantates que Bach va poder estrenar a Leipzig, interpretada per primera vegada només quatre mesos després de la seva arribada a la ciutat. Potser aquesta urgència explica el fet que Bach utilitzés per a aquesta cantata el material d’una primera versió de 1716 amb el mateix títol que havia compost originàriament a Weimar. L’estructura definitiva de la cantata preveu una divisió en dues parts, de les quals la primera s’executava abans del sermó i la segona després Totes dues conclouen amb un coral diferent però amb el mateix tema musical. D’acord amb el seu caràcter festiu, la cantata s’inicia amb un moviment enèrgic i brillant presentat per la trompeta i l’orquestra que, a continuació, deixa pas al cor, que el transforma en una vertiginosa fuga que reprèn el tema inicial. Les àries de la primera part són interpretades per les veus femenines en diàleg amb instruments solistes, d’entre els quals destaca l’oboè d’amor, un dels preferits del compositor. A la segona part, en canvi, són les veus masculines qui ens condueixen al cèlebre coral final Jesus bleibet meine Freude d’estructura tan senzilla com perfecta, monumental i íntima.
L’any 1724, i per a la mateixa festivitat, Bach presentaria Meine Seel erhebt den Herren, (La meva ànima glorifica el Senyor) en sol m, BWV 10. Aquesta cantata, que expressa amb ambigüitat el contrast entre l’alegria i l’elogi d’una banda i la humilitat, de l’altra, no s’inspira en un himne protestant sinó que recull textos anònims i versicles de la Bíblia. Presentada també per una àgil simfonia instrumental a la qual s’afegeix el cor que mostra un ampli desenvolupament polifònic, aquesta cantata s’estructura en una sola part amb set moviments. Tres àries en què participen les quatre veus solistes, dos recitatius per a tenor i un coral final que, a més del cor inicial, serveixen a Bach per lloar el Senyor i compartir-nos la seva pròpia experiència i relació directa, íntima i genuïna amb el creador.