JOHN WILLIAMS
(Nova York 1932)
Harry Potter i la pedra filosofal
(Harry Potter and the Sorcerer’s Stone), suite simfònica – (2001) – 9′
Arranjament de Robert W. Smith
Hedwig’s Theme / Nimbus 2000 / Hogwartts Forever / Quidditch / Leaving Hogwarts / Harry’s Wondrous World
Harry Potter i la cambra secreta
(Harry Potter and the Chamber of Secrets), suite simfònica (2002) – 6′
Arranjament de Robert W. Smith
Prologue: Book II / The Chamber of Secrets / Fawkes the Phoenix / Harry’s Wondrous World
Harry Potter i el pres d’Azkaban
(Harry Potter and the Prisoner of Azkaban), suite simfònica (2004) – 5′
Arranjament de Víctor López
Hedwig’s Theme / Hagrid the Professor / Double Trouble / Hedwig’s Theme / Window to the Past / Hedwig’s Theme
PATRICK DOYLE
(Uddingston, Regne Unit 1953)
Harry Potter i el calze de foc
(Harry Potter and the Globet of Fire), suite simfònica (2005) – 9′
Arranjament de Robert Sheldon
Harry in Winter / The Quidditch World Cup (The Irish) / Hogwarts’ Hymn / Hogwarts’ March / Voldemort!
PAUSA 20′
NICHOLAS HOOPER (Londres 1952) i JOHN WILLIAMS
Harry Potter i l’orde del Fénix
(Harry Potter and the Order of the Fenix), suite simfònica (2007) – 6′
Arranjament de Jack Bullock
Dumbledore’s Army / Another Story / The Room of Requirements / The Sirius Deception / Dumbledore’s Army and The Room of Requirements
NICHOLAS HOOPER
Harry Potter i el misteri del Príncep
(Harry Potter and the Half-Blood Prince), suite simfònica (2009) – 7′
Arranjament de Jerry Brubaker
Opening / The Story Begins / In Noctem / Wizard Wheezes / Ron’s Victory / The Slug Party / Journey to the Cave / Dumbledore’s Farewell / The Friends / The Weasley Stomp
ALEXANDER DESPLAT
(París 1961)
Harry Potter i les relíquies de la Mort – Part 1
(Harry Potter and the Deathly Hallows), suite simfònica (2010) – 7’
Arranjament de Jerry Brubaker
Hedwig’s Theme / Obliviate / Ministry of Magic / At the Burrow / Dobby / Detonators / Farewell to Dobby / The Elder Wand
Harry Potter i les relíquies de la Mort – Part 2
(Harry Potter and the Deathly Hallows) (2011) – 7’
Arranjament de Jack Bullock
Courtyard Apocalypse / Battlefield / Lily’s Theme / Voldemort’s End / The Tunnel / A New Beginning
Arranjament de Jack Bullock
JOHN WILLIAMS
El món meravellós de Harry
(Harry’s Wondrous World) (2001) – 5′
Arranjament de Paul Lavander
Banda Municipal de Barcelona
Carlos Ramón, direcció
Maite Niño, il·lustradora
CLARINETS José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / Javier Olmeda / José Joaquin Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Laia Santamaria* / Clara Vilanova* / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Carme Arrufat / Paula Martínez, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera TROMPES Oleguer Bertran, solista / Claudia Cobos, solista / German Izquierdo / Manuel Montesinos / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Ramon Figueras* TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / Marcel Comellas* TUBES Toni Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Mario Garcia* / Miquel Vich* ARPA Laura Boschetti* PIANO Jordi Farran*
DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAda DE LA BANDA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals
* Col·laborador/a
COMENTARI
per Conrado Xalabarder
Les màgies musicals de Harry Potter
A Harry Potter hi ha llums i ombres; innocència i també dolor. El petit mag de Harry Potter i la pedra filosofal (2001) va descobrir el món amb la música de John Williams, i amb ell va volar fins ben amunt en les seves tres primeres pel·lícules. En aquesta primera es van conèixer dos dels temes musicals més memorables de la història del cinema infantil. El principal –el de Harry Potter– va coexistir amb altres temes igualment emotius que van posar els fonaments de l’univers sonor de Hogwarts i van establir les línies melòdiques, narratives i emocionals de la resta de la saga. La música es va compondre per fer-se notar i perquè l’audiència se sentís part de les aventures. La segona entrega, Harry Potter i la cambra secreta (2002), es va enriquir amb nous temes, com el dedicat al Fènix, l’ocell de color escarlata, una melodia intensament bella. No menys bellesa hi va haver a la tercera part, Harry Potter i el pres d’Azkaban (2004), després de la qual Williams va dir adeu a Harry Potter per donar el relleu a altres compositors.
El següent compositor que va assumir-ne la vareta musical (i màgica) va ser l’escocès Patrick Doyle, a Harry Potter i el calze de foc (2005), una creació variada i elegant que, tot referenciant Williams, va marcar el seu propi territori amb un to purament britànic, homenatge al bo i millor de la tradició simfònica anglesa, amb sumptuositat, com en l’apoteòsic vals.
A Harry Potter i l’orde del Fènix (2007) es va volar una mica més baix amb una música de Nicholas Hooper que no estava tan a l’alçada perquè no aportava res significatiu més enllà de treure bon profit del tema principal de Williams, cosa que va permetre mantenir el nivell. Hooper va tornar amb Harry Potter i el misteri del príncep (2009) amb més encert i aportacions més significatives, com el tema dedicat al pèl-roig Ron Weasley, molt simpàtic. Finalment, seria el francès Alexandre Desplat qui entraria a l’univers de J. K. Rowling amb les bandes sonores per a Harry Potter i les relíquies de la mort (part 1 i part 2) (2010-2011), a les quals va posar llums i ombres, respectivament, amb músiques que van funcionar com les dues cares d’una moneda: a la primera, tant a la part lírica com en la més misteriosa, amb temes de gran presència i acurada elaboració; per contra, a la segona –el capítol final de la saga– es va submergir per territoris més foscos i dramàtics. D’aquesta manera, el viatge existencial de la música de Harry Potter, que havia començat al cel clar de la puresa i la innocència, va arribar a una maduresa turmentada.
