STEPHANIE MACCHI

Detrás de la inquietud

per a banda simfònica

(2022) – Obra encàrrec a l’aula de composició de l’ESMUC – Estrena absoluta – 5′

SOFIA GUBAIDULINA

(Txístopol, Rússia 1931)

Hour of the Soul

poema per a mezzosoprano i gran banda

(1974) – Estrena nacional – 25′

PAUSA 20’

FERRER FERRAN
(València, 1966)

Simfonia n. 3 “El Gaudir del Geni”

(2005) – 35’

1. Gaudí
2. La Sagrada Família

COMENTARI

per José R. Pascual-Vilaplana

Es diu que l’ànima és allò que queda de cadascú més enllà de la vida del cos. Analitzar-la ha estat un dels objectius de la filosofia, de la religió o de la cultura popular. En L’Hora de l’ànima, el pragmatisme esdevé poesia i l’empirisme s’envolta d’allò que en diuen emocions. I aquestes, com a reaccions internes que surten de manera espontània, ens parlen de la naturalitat i de la llibertat.

La compositora Stephanie Macchi, alumna de l’ESMUC de qui estrenem la seua obra Detrás de la inquietud (2022), ens diu: «Detrás de la inquietud responde a la incógnita de qué es lo que queda cuando las interrupciones y el ajetreo de la vida se detienen y dan lugar a que emerja una realidad libre del ruido del mundo exterior». Allò que no sabem ben bé com definir s’expressa musicalment en aquesta partitura amb dues parts que contrasten i representen molt bé la dualitat que envolta el procés vital.

L’espiritualitat del moment de quedar-se sols amb l’ànima configura espais de reflexió que ens ajuden a créixer. L’art de Sofia Gubaidulinaha estat sempre una eina per a aquest motor de canvi. Tot i que en un principi la seua música fou qualificada d’irresponsable per aquells que, a la Unió Soviètica eren “responsables” de com s’havia de crear l’art, compositors com Xostakóvitx (que avaluà la compositora en el seu examen de final d’estudis) li va recomanar de continuar «pel camí erroni». Aquest camí creatiu personal i ple d’espiritualitat es manifesta en l’obra Hour of the Soul (1974-1988) dedicada al percussionista Mark Pekarsky. En ella, la percussió reflecteix el món intern de l’ésser humà que lluita, durant l’obra, amb un món exterior representat per diverses cites musicals fàcilment recognoscibles: músiques del cinema soviètic, cançons de taberna i de festa, sintonies de ràdio soviètiques o, fins i tot, una cançó de Charles Chaplin. Al final, i sobre un pedal de timbal, una mezzosoprano cantarà uns versos de l’escriptora Marina Tsvetàieva (1892-1941), una dona que va sofrir la repressió stalinista. Podem dir que aquesta partitura esdevé un clam per enaltir la llibertat de l’ànima.

El conflicte entre dos mons i la seua confluència dins l’art esdevé evident en l’obra i la vida d’Antoni Gaudí. La música de Ferrer Ferran, un dels compositors de música per a banda més interpretats internacionalment, ens condueix al món del genial arquitecte català amb la seua simfonia n. 3 “El gaudir del geni” (2005). El primer moviment de l’obra és dedicat a la figura de Gaudí, l’home que observant la natura va saber trobar estructures geomètriques i espais de llum per als seus edificis: una manera de crear art que s’acosta a la natura i a l’ésser humà. En el segon moviment, anomenat “La Sagrada Família”, hi trobem uns pentagrames evocadors del pla genial de l’arquitecte que actualment encara segueix en construcció. L’equilibri entre les tres portes, les torres que cerquen la llum del cel i la localització estratègica i propera del temple ens evidencien la intenció d’acostar l’espiritualitat a tothom. La música vol ser testimoni sonor d’aquesta intenció.

Diu la poeta Tsvetàieva: «Deixa que l’ànima es torni amarga i obscura, creix». Els contrastos que l’ànima experimenta la fan créixer, la construeixen: dos mons, el que pensem i el que vivim; entre tots dos evolucionem. En L’Hora de l’ànima fem de la música el caliu que l’alimenta.