ÓSCAR NAVARRO
(Novelda 1981)

Leyendas

per a clarinet i banda simfònica

(2019) 35’

Introducció / 1a llegenda: L’abadia dels esperits / 2a llegenda: El misteriós circ ambulant / 3a llegenda: La llegenda del petó prohibit / Gran final

José Franch-Ballester, clarinet

PAUSA 20′

BERT APPERMONT
(Bilzen, Bèlgica 1973)

Trencadís

(2023) – Estrena absoluta – 15′

1. Matí
2. Vespre
3. Nit
4. El virolai – Marta Mathéu, soprano

Un rèquiem per a Brussel·les

(2017) – 19′

1. Innocència
2. A sang freda
3. In memoriam – Renaixérem
4. Un nou dia

COMENTARI

per José R. Pascual-Vilaplana

La Banda Municipal de Barcelona tanca la temporada 2022-2023 a L’Auditori amb un concert que ens diu com la música pot ser bàlsam de ferides i llavor de la imaginació. Som hereus d’una època i tenim responsabilitats sobre allò que deixarem. Les obres del concert d’avui mostren herències artístiques i socials i s’enlairen com a projectes de reflexió per als nous temps.

El compositor alacantí Óscar Navarro (Novelda, 1981) s’ha convertit en una de les figures més interpretades en l’àmbit bandístic internacional dels últims anys. La seua tasca com a compositor de cinema (ha estat nominat als Premis Goya en més d’una ocasió) marca un estil propi molt definit. Leyendas (2020) és el seu quart concert per a clarinet (el seu instrument) i el segon que dedica al prestigiós clarinetista castellonenc José Franch-Ballester (Moncofa, 1982), solista internacional i docent a la UBC de Canadà. Aquesta partitura presenta un nou concepte de concert solista a partir de tres llegendes inventades pel compositor i que, tot i contar coses diferents, s’uneixen mitjançant recursos pròpiament musicals, com si tinguéssim els tres moviments clàssics d’un concert però immersos en una música programàtica. Escoltarem la crema d’una abadia i una melodia que fa renàixer els monjos que hi van perir. Després, un circ grotesc ens envoltarà de sons cridaners mentre fa desaparèixer els nens que el visiten. Finalment, l’amor vertader es farà palès mitjançant un bes anhelat i desitjat. Tres històries acompanyades d’accions dramatúrgiques, de creació visual i sonora que conformen un projecte eclèctic amb el clarinet com a protagonista, que mor i naix en cada llegenda.

Aquesta temporada, el mestre belga Bert Appermont (Bilzen, 1973) ha estat la figura escollida per al projecte Retrat d’artista. Aquest prestigiós compositor és el creador d’un dels catàlegs de música per a banda més versàtils i eclèctics dels últims vint-i-cinc anys. Simfonies, concerts solistes, música audiovisual, òperes i musicals conformen una proposta de gran rellevància i presència en els faristols de les bandes dels cinc continents. Appermont escriu per encàrrec de la BMB la suite Trencadís (2022). En ella vol seguir l’estil de Respighi a Fontane di Roma tot elaborant en quatre moviments la descripció de la ciutat de Barcelona en diferents moments del dia. El títol de l’obra ja ens fa pensar en un mosaic temàtic a tall d’eina constructiva, tal com l’utilitzava Gaudí en les seues obres arquitectòniques; un mosaic ple de colors instrumentals que emulen l’estil del creador del Parc Güell. Començarem amb l’energia vibrant d’un matí a la ciutat que es torna més calmada cap al vespre mentre gaudim de les vistes sobre la costa. Arribada la nit, un correfoc amb diables que ballen ens fa sentir vius i arrelats a la terra. Finalment, el Virolai de Josep Rodoreda apareixerà per concloure el mosaic i endinsar-s’hi amb l’ajut d’una veu que enlairarà els poemes de Verdaguer: «Rosa d’abril, morena de la serra / de Montserrat estel: / il·lumineu la catalana terra, / guieu-nos cap al cel». La transcendència d’aquest poema fa que esdevingui tot un símbol de cultura i pertinença al qual el mestre Appermont ret homenatge en aquesta partitura. Avui ens acompanyarà en l’estrena la reconeguda soprano Marta Mathéu, una veu referent de la lírica contemporània.

Els compositors alimenten la inspiració de l’art i de la vida. Aquesta consciència de ser testimonis del que els envolta motivà el mestre Appermont a escriure una de les seues obres més carismàtiques i denses; A Brussels Requiem, un homenatge musical a les víctimes de l’esgarrifós atemptat perpetrat a la capital belga el 12 de març de 2016. Aquesta tragèdia continuava les accions similars ocorregudes al Regne Unit i Madrid i preconitzava el que passaria un any després a les Rambles de Barcelona. Aquest rèquiem no és una descripció de la violència sinó un cant de reflexió sobre la humanitat i un crit ple d’emocions que conté la por, l’ansietat, la ira, el dolor i la incredulitat. Les seues quatre seccions: “Innocència”, “A sang freda”, “In memoriam (Ressuscitarem)” i “Un nou dia” configuren una narrativa lineal basada en la cançó infantil Au claire de la lune, un símbol de la innocència trencada i, a la vegada, un símbol de redempció. La partitura, escrita originàriament per a Brass Band, desenvolupa el virtuosisme de diverses seccions de la banda i fa d’aquest recurs idiomàtic tota una al·legoria a l’esforç i a la responsabilitat de tothom en l’evolució del món que ens ha tocat viure.

Tanquem la temporada de la mort i la transcendència. Deia el poeta Jordà i Sanchis: «se’n va una mort, ve un amor». Potser l’amor sigui la major i la més anhelada de les transcendències quan arriba la mort. Seguirem estimant el que fem per compartir-ho amb qui ens acull. Gràcies per ser-hi.