THOMAS TRACHSEL
(Olten, Suïssa 1972)

MARCIA DEI COMMEDIANTI

4’

MARIO BÜRKI
(Radelfingen, Suïssa 1977)

CHRÓMA

CONCERT PER A DOS VIOLONCELS I BANDA SIMFÒNICA

(2014) – 24′

I. Asími (Argent)
II. Prásinos (Verd)
III. Kókkinos (Vermell)
IV. Kítrinos (Groc)

PAUSA 20′

FRANCO CESARINI
(Bellinzona, Suïssa 1961)

SOLEMNITAS

(2002) – 12’

OLIVER WAESPI
(Zurich 1971)

DIVERTIMENTO

(2011) – 16’

I. Preludi
II. Meditació
III. Processó
IV. Hoedown

SANTIAGO CAÑÓN-VALENCIA, VIOLONCEL

CLARINETS José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Àngel Errea / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Laia Santamaria* / Alexandre Escrivà* / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Carme Arrufat / Paula Martínez, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera / Laura Guasteví*, contrafagot TROMPES Oleguer Bertran, solista / Claudia Cobos, solista / German Izquierdo / Manuel Montesinos / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Toni Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Naia Membrillera* / Francisco José Sánchez* / Miquel Vich* ARPA Laura Boschetti* PIANO Jordi Farran*

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAT DE LA BANDA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

* Col·laborador/a

COMENTARI

per Àlex Fernández

Enhorabona: heu guanyat un viatge a Suïssa! D’aquí a uns minuts agafareu un avió que us descobrirà selectes músiques alpines de quatre dels compositors referents en la música per a banda d’aquell país. La comandant del vol, Isabelle Ruf-Weber, pren la batuta i us saluda. Relaxeu-vos i gaudiu del vol.

Aterreu al país helvètic i us dirigiu vers Olten, una petita ciutat a mig camí entre Basilea i Zuric. Allà sona una marxa lleugera amb un cert aire còmic. És clar, es tracta de la Marcia dei commedianti de l’autor nat en aquest poble Thomas Trachsel. Quina bona rebuda!

No trigueu gaire a endinsar-vos per idíl·liques prades entapissades de gespa verda i muntanyes de conte. Sentiu un vibrant concert per a dos violoncels de Mario Bürki: Chróma, una paraula grega que significa “color” i que alhora és origen del terme “crom”, metall que té diversos colors a causa dels seus diversos components. Al concert hi ha tants moviments com tonalitats té aquest material. Així, el primer moviment, “Argent”, representa la brillantor però també l’obscuritat de la nit a través de la fanfara inicial. El verd és l’esperança transmesa amb la cadència que condueix a un temps fugisser. El vermell, la passió i l’amor que irradia un moviment lent, d’emoció continguda i escrit en estil postromàntic; i finalment el groc de la llum i la vida, visible en un final veloç, tècnic i triomfal. I quan desperteu del somni penseu: quina combinació tan ben trobada, violoncels i banda simfònica.

Següent parada: Burgdorf, cantó de Berna, al juny. Eixiu del vehicle i us rep la boira dels clarinets. De sobte, un flautí recita una tonada festiva i veieu la mainada vestida de blanc formant una cercavila. La majoria porta ramells i marxa cap a l’església. Prompte, una veïna us resol el dubte: la festa s’anomena Solennität i té més de 300 anys. Celebren les bones notes a l’escola i s’adrecen al temple per agrair-ho. La melodia recorre tots els instruments de l’antiga banda del municipi. Quina llàstima haver de marxar!

Ja a l’avió de tornada, la comandant fa sonar el Divertimento d’Oliver Waespi mentre deixeu enrere els Alps. Us adoneu que els seus quatre moviments són d’una complexitat extrema. Del tercer, us enganxa la repetició hipnòtica que el guia. Determineu que aquesta “processó” no s’assembla al ritual trist que acompanya els enterraments a Europa. Més aviat beu de l’alegria i el ball que la comunitat afroamericana de Nova Orleans associa a la mort.

Gràcies per volar amb nosaltres!