RICHARD STRAUSS
(Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen, Alemanya 1949)

Duett-Concertino per a clarinet i fagot TrV293

(1947) – Instrumentació José R. Pascual-Vilaplana – 20’

MIKHAÏL IVÀNOVITX GLINKA
(1804 – Berlín 1857)

Obertura de l’òpera Ruslan i Liudmila

(1842) – Arranjament José Schyns – 6’

MIGUEL ASINS ARBÓ
(Barcelona, 1916 – València, 1995)

 La noche de San Juan

(1990) – 22’

NOTES DEL DIRECTOR

per José R. Pascual-Vilaplana

Els solsticis de la natura provoquen energies que influeixen sobre la vida quotidiana i exerceixen una mena d’equilibri dins de cada ecosistema. Tot canvi és engegat per un contrast, un amor i un odi, una raó i una passió. I tot canvi suposa una regeneració, una reflexió per al futur.

En un lloc que, tristament, ara tots tenim al cor i al pensament Kíiv, transcorre l’acció de l’òpera Ruslan i Liudmila (1842), ambientada en el segle X. En la festa nupcial dels protagonistes, el bruixot Txernomor rapta la núvia. Un món màgic envolta les aventures de Ruslan per recuperar la seua estimada. La música de Mikhaïl Glinka (1804-1857), que beu dels italians Bellini i Donizetti, estableix un contrast ben marcat en els tres temes de l’obertura que reflecteixen, com a leitmotiv, l’energia de Ruslan, la tendresa del seu amor per Liudmila i l’ambient infernal del maleït Txernomor.

Un segle més tard de l’estrena d’aquesta obertura que obre el concert, Richard Strauss (1864-1949), en plena maduresa creativa i quasi al final de la seua vida, composà una partitura que evidencia l’ofici i la sensibilitat d’aquest gran creador artístic. Com a homenatge a un amic seu, Hugo Burghauser, qui fou fagot principal de l’Orquestra Filharmònica de Viena, aquest Duet Concertino (1948) per a clarinet, fagot, orquestra de cordes i arpa podria esdevenir un testament creatiu a partir d’una sòlida i sincera tècnica, que ja no vol demostrar res i que sols pensa a gaudir del seu propi conreu. Tot i no ser una obra programàtica, el mateix Strauss, convençut que la música pot portar un missatge al darrere, escriu al dedicatari de l’obra: «Una princesa ballarina s’alarma pels grotescos rebots d’un ós que la imita. Finalment, la criatura la conquereix i balla amb ella, i enmig del ball es converteix en príncep. Aleshores, al final, tu també et convertiràs en príncep i viuràs feliç per sempre…». Aquesta idea de diàleg entre els dos instruments protagonistes fa enllestir un acompanyament ple de recursos expressius i texturals que donen suport a la idea narrativa en tres moviments connectats entre si. Avui, els protagonistes d’aquest relat musical seran els nostres companys de la Banda Municipal de Barcelona Joan Estellés, al clarinet, i Daniel Ortuño, al fagot.

I, per tancar el concert, tenim un altre duo protagonista, sempre amb l’amor com a fons i els odis que l’envolten. La música de La noche de San Juan (1990), creada pel compositor nascut a Barcelona Miguel Asins Arbó (1915-1996), ens narra la festa del solstici d’estiu, la nit de Sant Joan, en la qual s’enamoren un seminarista anomenat Luis de Vargas i la jove promesa de son pare, Pepita Jiménez. Aquesta famosa novel·la (Pepita Jiménez) creada per Juan Valera (1824-1905) que porta el nom de la seva protagonista serveix d’inspiració a la música evocadora, descriptiva i quasi fílmica d’Asins Arbó. Embrions melòdics que evolucionen i s’emmarquen dins de textures variades desenvolupen una partitura de discurs àgil i ben estilitzada. Escrita en forma d’obertura clàssica amb un gran desenvolupament, aquesta partitura va rebre el Premi SGAE de Composició simfònica per a banda de l’any 1990.

L’amor i l’odi envolten les tres històries del nostre repertori d’avui. I tot mullat de màgia i imaginació, com un solstici on conflueixen la natura i la mitologia, allò real i allò que no podem explicar. Tant se val, mentre puguem gaudir del conreu de la música.