KAMILLÓ LENDVAY
(Budapest 1928 – 2016)

Festival Overture

(1984) – 9’

FRIGYES HIDAS
(Budapest 1928 – 2007)

Concert per a banda simfònica

(1999) – 20’

I. Allegretto animato – Moderato
II. Allegro giocoso – Allegretto
III. Comodo – Moderato – Allegretto
IV. Allegro – Allegretto – Vivace

PAUSA 20’

LÁSZLO DUBROVAY
(Budapest 1943)

Buzzing Polka

4’

GYÖRGY RÁNKI
(Budapest 1907 – 1992)

Magic Potion Suite

Quatre peces per a un ballet còmic

            I. Dance of Joy (Dansa de l’alegria)
II. Dance of the Ghosts (Dansa dels fantasmes)
III. Euphory (Eufòria)
IV. Folk Festival

(1975) – 13’

FRANZ LISZT
(Raiding, Àustria 1811 – Bayreuth, Alemanya 1886)

Rapsòdia hongaresa n. 2 en do # menor, S. 244/2

(1847) – Arranjament de Franco Cesarini – 12’

Comentari

per Anna Costal i Fornells

Al novembre de 1875 va obrir les portes a la flamant capital d’Hongria, Budapest, la Reial Acadèmia Nacional de Música. A l’inici, Franz Liszt i Ferenc Erkel en van ser els principals responsables i, des d’aleshores i al llarg del segle XX, diverses generacions de músics van estudiar en aquella institució, des de Béla Bartók i Zoltán Kodály fins a György Ránki, Frigyes Hidas, Kamilló Lendvay i LászlóDubrovay; els compositors que protagonitzen el programa d’avui. Aquest concert convida a la descoberta i al gaudi de música hongaresa escrita originalment per a banda i dirigida, a més, per un director també d’aquell país, László Marosi.

Ránki va ser deixeble de Kodály, va compondre diverses obres musicals per al teatre i bandes sonores cinematogràfiques. També va sentir un interès especial per les músiques tradicionals hongareses i, més endavant, per les orientals. El ballet The Magic Potion es va estrenar al teatre de l’Òpera de Wiesbaden, Alemanya, al maig de 1975, i s’hi aprecien algunes característiques pròpies de l’autor, com ara el color instrumental que aconsegueix, per exemple, al tercer número de la suite, “Euphoria”, i el caràcter grotesc amb un punt d’humor de l’últim, “A Folk Festival”.

Hidas i Lendvay, tots dos nascuts el 1928, van estudiar amb János Viski a l’Acadèmia Nacional. Hidas va destacar en tots els gèneres musicals, i són rellevants els seus concerts per a instruments de vent, un àmbit que dominava a la perfecció, i d’aquí l’interès per sentir aquest Concert per a banda simfònica, una estrena nacional. Lendvay va compondre Festpiel Overture per encàrrec de l’Internationale Festliche Musiktage d’Uster, Suïssa, i l’obra va ser estrenada per la Banda de Zurich l’any 1984.

D’una generació més jove que els anteriors, Dubrovay va traslladar-se a Alemanya per investigar en el camp de la música electroacústica amb Karlheinz Stockhausen. Aquesta influència es nota en la sonoritat d’algunes obres. A After Mozart, per exemple, la banda adquireix una textura propera a l’electrònica, d’harmonies complexes en alguns passatges, però la introducció de cites melòdiques de l’òpera Les noces de Fígaro hi fa emergir un sentit de l’humor ben singular. Aquest últim tret, una mena de comicitat elegant, també és evident a la brillant Buzzing Polka.

Franz Liszt va compondre dinou peces per a piano que duien per títol Melodies nacionals hongareses, sorgides de l’observació directa de bandes de músics gitanos, que mesclaven melodies tradicionals i improvisacions pròpies. Les va publicar entre 1851 i 1853 amb el nom genèric de Rapsòdies hongareses i formen part del gran repertori pianístic romàntic. La instrumentació per a banda simfònica no és original del compositor, però ofereix un ventall de textures i contrastos instrumentals molt atractiu que tanca un concert cent per cent hongarès.