FERDE GROFÉ
(Nova York 1892 – Santa Monica 1972)

 Mississippi Suite

(1926) – 14’
Arranjament d’Stefan Outjers

I. Father of waters
II. Huckleberry Finn
III. Old Creole Days
IV. Mardi Gras

SERGUEI RAKHMÀNINOV
(Semionovo, Rússia 1873 – Beverly Hills 1943)

Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op. 43

(1934) – 22’
Arranjament de Christiaan Janssen

Jean-François Dichamp, piano

PAUSA 20’

DIEGO CORRALIZA

Wichahpi 

Estrena mundial – (2020)- 8’

GEORGE GERSHWIN
(Nova York 1898 – 1937)

Un americà a París

Poema simfònic- (1928) –  20’
Arranjament de Franco Cesarini

COMENTARI

per David Puertas Esteve

Malgrat l’èxit de què va gaudir, George Gershwin sempre va tenir clavada l’espina de no haver pogut aprofundir en l’estudi de la música clàssica. Es va posar en contacte amb nombrosos compositors “clàssics” de renom (Ravel, Stravinsky, Boulanger, Auric, Milhaud, Walton, Honneger, Prokófiev…) per tal de rebre classes però sempre va ser rebutjat: tots li deien que, efectivament, li mancava certa base quant a coneixements de contrapunt, harmonia i instrumentació, però que la compensava sobradament amb una brillant intuïció i una gran espontaneïtat. En un parell d’ocasions va viatjar a París per contactar amb “la gran música europea”, i en el segon d’aquests viatges (1928) es va inspirar per compondre la suite simfònica Un americà a París en la qual descriu el trànsit i l’ambient de la ciutat de la llum, amb botzines de taxi incloses.

Gershwin, finalment, va haver d’acceptar treballar en equip. El seu principal col·laborador va ser Ferde Grofé, que es va encarregar d’instrumentar algunes de les seves obres més rellevants, la primera de les quals va ser Rhapsody in Blue. Grofé era el pianista i arranjador de l’orquestra de Paul Whiteman, anomenat “El rei del jazz”, així que Grofé es va guanyar el sobrenom de “Primer ministre del jazz”. També va treballar en musicals de Broadway i en pel·lícules de Hollywood. Va ser autor de dotzenes d’obres originals, com Mississippi Suite (1926), que evoca un passeig pel famós riu en quatre moviments: el primer descriu el naixement del riu, el segon rememora les aventures de l’amic de Tom Sawyer, el tercer ens endinsa en el món de la música dels esclaus i el quart ens fa desfilar el dimarts de carnaval pels carrers de Nova Orleans.

Un dels aficionats al jazz que no es va voler perdre l’estrena de Rhapsody in Blue l’any 1924 a Nova York va ser el pianista i compositor rus Serguei Rakhmàninov (gran admirador de Duke Ellington i Art Tatum). Rakhmàninov havia fugit de la Revolució Russa de 1917 i s’havia instal·lat als Estats Units, però cada estiu viatjava a Europa. L’any 1934, a Suïssa, va compondre Rapsòdia sobre un tema de Paganini. La va estrenar ell mateix amb l’Orquestra de Filadèlfia i, abans del concert, estava neguitós per la dificultat de l’última de les 24 variacions. A l’hora de la veritat, se’n va sortir de manera brillant i l’èxit va ser absolut.

Diego Corraliza és un jove compositor i guitarrista d’Elx, exalumne de Salvador Brotons qui li va proposar la composició d’una obra per a banda simfònica. El resultat ha estat Wichahpi, una partitura inspirada en el retrat de la Donzella de la Terra (Mah-Kah-Wee) del poble indígena nord-americà sioux-lakota. El retrat en qüestió, un gravat amb un to predominantment marró, és obra de la mare de l’autor, Ana Corraliza Azorín. Poc després de la mort de l’autora, el seu fill va començar la composició d’aquesta obra, identificant el monocromatisme del retrat original amb textures sonores estàtiques i d’altres de contrastants i ràpides que evoquen els traços enèrgics de l’obra pictòrica. La paraula wichahpi en llengua sioux vol dir “estel” i, segons l’autor, «fa referència a la llum de la meva mare que, com un estel, em va il·luminar en el meu camí».