RAMON RAMOS
(Alginet 1954 – 2012)

Passacaglia

(1991) – 10’

ARNOLD SCHÖNBERG
(Viena 1874 – Los Angeles 1951)

Tema i variacions, op. 43a

(1943) – 10’

I. Tema: Poco allegro
II. Variació n. 1
III. Variació n. 2: Allegro molto
IV. Variació n. 3: Poco adagio
V. Variació n. 4: Tempo di valse
VI. Variació n. 5: Molto moderato
VII. Variació n. 6: Allegro
VIII. Variació n. 7: Moderato
IX. Finale: Moderato

JOSEP VICENT EGEA
(Cocentaina 1961)

Americanism

(1997) – 15’

DMITRI XOSTAKÓVITX
(Sant Petersburg 1906 – 1975)

Suite per a orquestra de varietats. Suite per a orquestra de jazz n. 2

(1956) -Arranjaments de Johan de Meij i Steven Walker – 18

I. Marxa
II. Vals líric
III. Dansa n. 1
IV. Petita Polca
V. Dansa n. 2
VI. Vals n. 2
VII. Finale

COMENTARI

per Jacobo Zabalo

Stanley Kubrick era un mestre en l’art de trobar música per a les seves pel·lícules. Les icòniques imatges de l’estació espacial de 2001 flotant en insòlita entesa amb els valsos de Strauss, però també la recreació històrica que possibilita a Barry Lyndon o la inquietant apropiació de Beethoven a La taronja mecànica són potser els exemples més il·lustres d’una filmografia coronada per la seva obra pòstuma, el llegat amb què tancà la seva carrera cinematogràfica. El vals més conegut dels que Xostakóvitx va compondre obre Eyes Wide Shut i introdueix l’espectador en el món del glamur novaiorquès, la sensualitat onírica i la gestió dels afectes. És només la via d’entrada a una trama farcida d’elements dissonants, relatius a la vida íntima dels protagonistes, que eren parella també a la vida real en el moment del rodatge. Inicialment es va associar la peça a la Suite de jazz n. 2, però l’atribució és errònia perquè en realitat correspon a la Suite per a orquestra de varietats de 1956, justament l’obra que avui serà interpretada i que conté una sèrie de peces de ball –marxes, polques i valsos– concebudes per Xostakóvitx en època tardana –posterior a les dues suites de jazz, que daten respectivament de 1934 i 1938–. La música és sumptuosa i acolorida, amb ritmes marcats i una escriptura per a vent i percussió que transporta l’oient.

El dinamisme i la mesura dels temps són característics, així mateix, de l’obra amb què el concert s’inaugura: una Passacaglia de Ramon Ramos, compositor i pedagog valencià format a Alemanya que també s’interessà per la música d’avantguarda i que va assistir a jornades impartides per creadors tan eminents com György Ligeti, Mauricio Kagel o György Kurtag, a més de treballar amb Wolfgang Rihm.

La influència de les noves pautes expressives, algunes d’elles de procedència forana, la trobem igualment a Americanism de Josep Vicent Egea. Una obra de 1997 en què el llenguatge cinematogràfic sembla procedir de la mateixa partitura, amb contrastos rítmics i tímbrics que capten l’atenció de l’oient, com per induir-lo emocionalment a l’experiència narrativa.

Una mica més abstracta, però a distància de la resta del seu opus, el Theme and Variations, op. 43a, d’Arnold Schönberg, és una pedra angular del repertori de bandes de vent. Acabada a l’estiu de 1943, el compositor alemany pretenia que la peça pogués ser interpretada per conjunts amateurs. Tot i la seva aparent senzillesa, incorpora reptes i cops d’efecte que requereixen una destresa considerable. L’obra, que s’allunya de l’atonalisme característic de la seva revolució compositiva, evidencia una depuració dels sons que n’amplifica l’expressivitat global, alhora que exhibeix una varietat enorme de registres.