RAFAEL MARTÍNEZ VALLS
(Ontinyent 1895 – Barcelona 1946)

Cançó d’amor i de guerra

Sarsuela versió concert

(1926) – 90’
Lletra de Víctor Mora i Ll. Capdevila
Arranjament per a banda simfònica de Joan Casas

1. Preludi Acte I
2. Cançó del forjador “Anem seguint la feina”. (Eloi i cor de forjadors)
3. Sardana “Ning, nang, ja la campana vol repicar”. (Francina i cor de noies)
4. Duet Francina i Eloi “Per tu Francina meva”
5. Horaci i cor de noies “Salut, boniques ciutadanes”
6. Catrina i Baldiri. (duet còmic)
7. Cançó de l’Avi Castellet “Davallant la muntanya” (Avi Castellet i cor)
8. Farandola “Balla, balla, bon minyó” (Cor)
9. Final Acte I (Eloi, Francina i cor)

PAUSA 20’

10. Preludi Acte II
11. Cor “Mentre la dona prega…”
12. Avi Castellet “Caminant pel món…”
13. Ària Francina “Eloi de ma vida…” (Francina i Eloi)
14. Recitaire i cor “La farsa ha mort per un instant”
15. Pregària “Francina, la ben aimada” (Francina i cor de noies)
16. Avi Castellet “No tingueu pena…”
17. Catrina i Baldiri “Quina costa més feixuga…” (duet còmic)
18. Evocació al Pirineu “Pirineu, tes blanques comes” (Eloi i soldats)
19. Marxa heroica (Eloi, Francina i cor)
20. Final Acte II

COMENTARI

per Albert Fontelles-Ramonet

En plena dictadura de Primo de Rivera, el governador Milans del Bosch va citar els autors d’Els soldats de l’ideal, una obra lírica que s’havia d’estrenar en un teatre del Paral·lel. Segons sembla, aquesta sarsuela, d’inspiració profundament republicana i amb un títol que feia referència a “l’ideal” de la Primera República Francesa, no agradava al governador civil. Així, el compositor Rafael Martínez i Valls, els llibretistes Lluís Capdevila i Víctor Mora, i el director de la companyia del Teatre Líric Català, Josep Llimona, es van veure obligats a modificar-ne algunes escenes i a canviar-ne el títol. Aquesta és la gènesi de l’obra que escoltaran avui, estrenada el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona: Cançó d’amor i de guerra.

L’acció es desenvolupa en una farga situada en un poble del Vallespir, l’any 1793, en plena Revolució Francesa, amb Lluís XVI recentment guillotinat. L’argument de l’obra se centra en la història d’amor entre dos joves, Eloi i Francina, que veuen com els seus destins se separen a causa d’un inesperat infortuni: Ferran, el fill del batlle Ridau, vol casar-se amb Francina sigui com sigui, tot i les reticències d’ella. D’aquesta manera, les contrarietats de l’amor i els conflictes socials sobresurten en un país abocat a la Revolució.

L’obra musical és força eclèctica. Per una banda, hi trobem elements propis de l’òpera italiana que recorden l’escriptura de Puccini. Un clar exemple és la melodia de gran força expressiva que apareix en el “Duet de Francina i Eloi” del primer acte, una ària que Montserrat Caballé i Josep Carreras van brodar en l’enregistrament de 1974 dirigits per Antoni Ros-Marbà. Per altra banda, hi destaquen elements wagnerians, com a “Evocació al Pirineu”, on se sent una clara progressió harmònica que evoca les sonoritats de Tannhäuser. Tampoc hi falten elements propis de la música catalana, com la cançó popular “Muntanyes del Canigó” glossada en el preludi del segon acte, o la sardana “Ning, nang, ja la campana vol repicar” cantada per Francina.

La versió que escoltaran avui és una estrena de l’arranjament per a banda simfònica que ha fet el conegut compositor i arranjador català Joan Casas. En aquesta, el músic hi ha inclòs dos números totalment inèdits que consten en les partitures originals de Martínez i Valls però que no s’havien interpretat: la romança “No tingueu pena” i el duet còmic “Quina costa més feixuga!”, dos fragments que complementen una de les obres líriques més populars i programades de tots els temps: Cançó d’amor i de guerra.